Una part dels joves catalans, petita però significativa, viu d'esquenes al treball i als estudis. En concret, 98.700 joves (un 14% del total) ni estudien ni treballen. Aquesta és la dada tristament més notòria de l'estudi Els altres joves publicat pel sindicat UGT. Bé, aquesta i el fet que fa tres anys el mateix sindicat va fer públic un informe similar i llavors els joves en aquesta situació eren 65.900, que representaven el 10,3% del total. Un creixement, doncs, de gairebé un 52%.

I no és la única dada preocupant de l'estudi: 60.000 d'aquests joves, a més de no treballar ni estudiar, tampoc no estan buscant feina. Val a dir, però, que no vol dir necessàriament que no estiguin fent res. Des del sindicat s'afirma que bona part d'aquests 60.000 joves podrien estar treballant a l'empresa familiar sense contracte, cursant estudis no reglats o es dediquen a fer feines informals (com ara fer de cangur i similars).

Sigui com sigui, es tracta d'un contingent de joves que està perdent oportunitats cada dia que passa i que a la llarga poden acabar representant un seriós problema social, sobretot si el seu nombre segueix augmentant. Quina és la causa d'aquest augment? Segons la Secretària d'Ocupació i Eduació del sindicat, Neus Munté, són dues: l'alt índex de fracàs escolar i també l'increment de joves immigrants que arriben per reagrupament familiar.

És el que passa quan una societat no inverteix diners en el seu ensenyament públic, bé sigui perquè no en té (perquè se'l queden uns altres), bé sigui per deixadesa, bé per totes dues coses (com segurament passa a la nostra). Però també hi ha, segurament, altres causes que no tenen a veure estrictament amb els diners. La pèrdua del respecte al professor a l'aula, la poca professionalitat de molts professors (especialistes en el seu àmbit però sense formació real com a docents), i la irresponsabilitat de molts pares contribueixen bona mesura a que les coses vagin com van.