La pel·lícula catalana Pa Negre ha arrasat a les sales de cinema de Catalunya. Divendres passat les 75 sales que projectaven aquesta pel·lícula inspirada en la novel·la d'Emili Teixidor, que porta el mateix nom que el film, es van omplir de gom a gom. I és tota una novetat, ja que el cinema fet en català tradicionalment no ha tingut la mateixa quota de mercat que el cinema comercial provinent dels Estats Units. L'última pel·lícula en català amb aquesta important afluència de públic va ser Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen, que òbviament estava doblada.

Pa Negre, futur daurat
Divendres passat vaig anar a veure Pa Negre a l'Heron City a Nou Barris (Barcelona). No és gens usual poder-hi veure una pel·lícula catalana i en català a un cinema situat a una de les zones menys catalanoparlants del país. La veritat és que vaig entrar al cinema sense grans expectatives: el cinema català és escàs, en llengua catalana encara més i que a sobre tingui un nivell de Champions League... tota una fita. Doncs sí, Pa Negre és de les millors pel·lícules en llengua catalana dels últims anys. I s'agraeix, justament en un moment que el cinema travessa una crisi d'idees i d'inspiració. Cada cop costa més veure pel·lícules que no et recordin a d'altres.

Agustí Villaronga, el director del Film ha aconseguit plasmar a Pa Negre la duresa de la post-guerra de l'Osona dels anys 40. I ho ha fet barrejant actors novells i actors de luxe com Eduard Fernandez o Sergi López. Però el mèrit interpretatiu recau sobre Francesc Colomer, el nen protagonista que fa un paper excel·lent. Dels millors actors de la seva edat que s'han vist a escena, superant de llarg als joves actors que hem vist créixer en sèries televisives com Ventdelplà, El Cor de la Ciutat o La Riera.

El film és dur. Molt dur. Es tracta de l'evolució emocional d'un nen que viu en la innocència i va descobrint poc a poc un món tacat de secrets, mentides i hipocresia. I és que la càrrega emocional de Pa Negre és molt forta, enganxa, atrau, absorbeix... i fa que l'espectador se senti part de la pel·lícula, ja que són sentiments que la majoria de gent ha viscut en el seu interior. És un llargmetratge basat en la pèrdua de la innocència, és una porta d'entrada dur al món adult.

L'èxit del català de La Plana de Vic
Sovint l'auto-odi català ha fet mofa de termes lingüístics 'passats de moda' en les pel·lícules o dibuixos en llengua catalana. Pa Negre fa un ús intel·ligent i creïble de la llengua catalana mantenint en tot moment la coherència d'un accent vigatà amb el lèxic original de l'època i de la comarca. Serrallonga, en canvi, tot i una bona realització cinematogràfica, va fer una cosa il·lògica: que el bandoler parlés 'xava', l'actual dialecte de Barcelona. Amb això vull dir que el català emprat per Pa Negre és dels més correctes que s'han vist mai per la televisió. I s'agraeix. No es fa ridícul en cap moment i omple d'orgull als parlants del català central.

Un futur daurat per Pa Negre
Alguna cosa em diu que a la pròxima edició dels Premis Gaudí, Pa Negre s'endurà gran part de les estatuetes de l'Acadèmia del Cinema Català. Seria molt interessant que Pa Negre fos candidata per ser escollida millor pel·lícula de parla no-anglesa dels Oscars. Llàstima que això no ho podrà decidir l'Acadèmia del Cinema, sinó l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas Españolas... i molt segurament no voldran escollir una pel·lícula en català. En qualsevol cas, feu-vos un favor... Pa Negre val la pena. És d'aquells films que surts del cinema amb ganes de més... Esperem que el cinema en català prengui aquesta pel·lícula com a referència. Estem a l'expectativa de la gran estrena del desembre... Bruc. Una superproducció d'Universal sobre el llegendari Timbaler del Bruc.

Alexandre Miquel