La roba va caure al terra. L'única protecció que a ella li quedava era en Jordi i l'aire que respiraven. La Núria estava completament nua. Despullada. Més que un cos de princesa, tenia un cos de nimfa, amb corbes màgiques. Ell va empassar saliva i va tornar a caminar cap a ella. Va agafar-la per la cintura i...

...la va empènyer cap a ell, que gaudia d'un cos fornit, però que encara estava vestit. Els seus cossos romanien drets: ella nua i ell cobert, però enganxats. L'únic que separava els llavis d'en Jordi i de la Núria eren uns ridículs 3 centímetres.

La música, de cop i volta va canviar. La melodia, que ella no comprenia d'on venia ni perquè se sentia des de totes les direccions va acabar de reblar el moment. Era el millor dels acompanyaments. Es tractava de Breathe de Midge Ure. Mentrestant, ambdós somreien i es miraven fixament els ulls. Ara ja només se sentia la música, uns tímids batecs que només podien sentir ells, i la seva respiració. De cop i volta ell va dir:

Ella ho va fer i va respirar profundament. Va ser llavors quan en Jordi va acostar els seus llavis cap a ella. I li va besar el front. Ella va tornar a respirar fort. Llavors ell li va besar la parpella de l'ull dret. I ella va respirar. Llavors li va besar la parpella de l'ull esquerre. I va tornar a inspirar. En Jordi va agafar les dues mans de la Núria, i seguidament li va mossegar amb els llavis el lòbul de l'orella esquerra, on encara hi duia aquelles arracades amb forma de rombe. Ella ara va esbufegar. Ell llavors va decidir acostar-se una miqueta més... I va fer-li un petó a la comissura dels llavis. Tot seguit en Jordi es va enretirar i va dir:


“Com?” Va dir Ella. Va ser llavors quan ell de forma impulsiva va agafar aquella carona amb les seves mans i la va acompanyar a la princesa cap els seus llavis. Els dos amb els ulls tancats van començar a jugar i a tastar-se amb la boca. Feia tanta estona que els dos ho desitjaven que no volien desaprofitar ni un segon en assaborir el gust del que més havien anhelat. Primer van fer-se petons en els bocinets de llavi, l'objectiu era que cada mil·límetre d'aquells llavis fossin besats. S'ho mereixien. Després van decidir tastar-se la saliva. Eren dues llengües capricioses i juganeres.

Quan les seves dues boques van fusionar-se van començar a sentir molta calor. Massa calor. Xafogor. Aquelles llengües s'entrellaçaven com si ho haguessin fet tota la vida malgrat que fos el primer cop s'unien. A mida que s'anaven besant, als llavis, a la comissura, a la galta, al coll, a la llengua.. la petita part racional que podia restar entre ells va desaparèixer del tot. Del misteri s'havia passat a l'emoció. De l'emoció s'havia passat a l'excitació. De l'excitació havien passat a la passió. De la passió havien arribat a la calor. S'aproximaven al mareig. En Jordi va dir amb la veu esbufegada:


“Treu-te la samarreta”. Va dir ella somrient. I així ho va fer ell, mostrant per primera vegada els seus pectorals de cavaller. La Núria instintivament es va llançar cap a ell. El va tornar a besar rient com una nena que acaba de rebre el regal de reis, però amb una mica més de malícia. I va començar a mossegar-li el coll, mentre ell tancava els ulls a cada contacte amb ella. El cor li palpitava. Ella va besar-li aquell pit enfortit per totes les gestes que l'havien dut a ser el cavaller més respectat. Ell s'excitava per moments. I ella també. Ell no va poder contenir-se i... la va agafar i va arrossegar-la cap al terra. La va estirar mirant cap el cel, tot acompanyant-la amb les mans, en aquell llit de pètals de rosa, dignes d'American Beauty.


Es van dir l'un a l'altre. Ella nua, ell només amb pantalons blancs. Es van tornar a besar a la boca, es van tornar a besar al coll. Llavors ell va començar a resseguir amb la seva llengua l'orella dreta de la Núria. Ella es va començar a tornar boja. A mida que ell feia lliscar aquella eina de seducció massiva pels petits racons de l'oïda, ella anava emetent  uns tímids gemecs, com continguts. I finalment, l'arracada va caure.

Va ser quan ell va decidir seguinr explorant aquell cos de fada: petit, fràgil, tímid, blanc, prim, esvelt, sincer, anhelant ser posseït.


Perquè jo sí que en tinc. I em disposo a baixar. Ja no hi  ha cap cosa que em pugui aturar. I així va ser, en Jordi era més de fets que de paraules. Tot i que li encantaven les paraules. Així va ser com els llavis del cavaller de la rosa va anar abandonant progressivament l'orella de la princesa per començar a explorar aquell cos d'aparença virginal. Primer va ser el torn del coll, en cadascun dels seus costats. I finalment va arribar   als seus pits.

Les pomes del plaer eren al seu punt. Ni molt grans ni molt petites. Eren rodones i s'aguantaven d'allò més bé tot i estar ella ajaguda de panxa amunt. Recordo que algú va dir que si no se'n van cap els costats, és que estan operades. Però aquestes no marxaven cap els costats, se sostenien soles tímidament, i eren de debò. En Jordi no s'ho va pensar dos cops i va dirigir els seus llavis cap aquells pits que ho demanaven a crits. Al principi, els va fregar amb els llavis. Tot seguit va començar a mossegar-los. La Núria va emetre el primer gemec de debò tot arquejant la seva esquena de forma impulsiva mentre ell a la vegada l'agafava amb les mans pel darrera. En Jordi, amb molta gana, ja resseguia amb la seva llengua aquells mugrons que s'envermellien amb el contacte amb la saliva. Un mugrons que van trigar molt poc en posar-se de punta. Mentrestant, ella tancava els ulls desitjant que aquell moment no acabés. I notava com se li humitejava l'entrecuix. Quan va haver devorat definitivament aquells fruits de deessa, en Jordi va seguir amb el seu descens. Els seus petons van començar a dirigir-se cap aquella panxeta amb un melic adornat amb un piercing de bola. Juganer com ell sol, va començar a fer-lo girar amb la llengua. Fins que ella va dir... “Em fas pessigolles”, tot emetent una riallada entremaliada.


No va trigar ni dos segons a estar just davant de la cova prohibida. Ella es va mossegar ells llavis només de pensar què podia venir a continuació. Li va separar les cames amb delicadesa i va poder observar un pubis perfectament retallat. Com si ella hagués estat preparant aquell moment perquè tot fos diví. I és que custodiats per Eros i Venus, no podia ser d'altra manera.

La primera acció va anar dirigida cap aquell petit clítoris que ja sobresortia com si es tractés d'una rosa oberta en el seu punt àlgid. En Jordi va fer una petita llenguatada que va fer estremir de plaer a la Núria. “Ahhhhh”. Va gemegar. Tot seguit va començar a fer-li petons al voltant del pubis, mentre ella girava la seva cara d'una banda a l'altra amb els ulls tancats. Aquella cova ja semblava ser marítima i ella sola notava com els seus muscles vaginals lliscaven sols.

En Jordi va decidir fer-la patir una micona. Va ser per això que va començar a resseguir la seva llengua pels voltants de la cova, molt a prop del clítoris, molt a prop dels llavis de l'entrecuix, sentint l'escalfor i l'humitat provinent de la cova del plaer. També va jugar a l'ingle, a les dues ingles, fent un massatge eròtic amb la seva llengua, excitant-la cada cop més. “Bufffffff”, va dir ella.

Finalment, en Jordi va dur la seva llengua a la part inferior de la vagina i va començar a arrossegar-la molt lentament d'avall a dalt tot sentint i enduent-se a la seva boca tot el mullader causat per aquella explosió de passió. La Núria no estava calenta. La Núria estava bullint. La seva sang era com la lava del volcà d'Islàndia. I en Jordi ho notava, no només a la seva llengua, no només pel seu nas, sinó que mentre l'agafava amb les seves mans percebia tota la calor que provenia d'ella. I ella va tornar a gemegar. Mentre ell ja feia molta estona que tenia l'espasa més dura que mai, una espasa que en aquell moment era capaç de foradar els seus pantalons. Una espasa capaç de tot...

En Jordi tenia set. Molta set. Així que va voler assecar amb la llengua tota la xopada d'aquell pou desitjós de sexe. Però s'esdevenia tot al contrari. Com més feia moure la seva llengua pels 'altres llavis', més humit es tornaven. Fins que va arribar el moment, ho va veure clar, d'anar a atacar el punt més dèbil: el bombó del plaer. S'ho tenia ben merescut.

Per iniciar l'assalt va fer un petó al botonet. Tot seguit, en Jordi va posar la seva llengua sobre el clitorís en posició de combat. I molt lentament el va començar a girar d'esquerra a dreta, com un molí en un dia de poc vent. Ella, amb les mans al terra va apretar amb força omplint-les de pètals. La Núria començava a sentir-se lleugerament torturada de plaer. “Ahhhhhhhhh”. Gemegava. Ja no eren tant tímids. “Buffffffff, ohhhhhh”. Anava exclamant. En Jordi va fer un canvi de direcció, ara la llengua es movia de dreta a esquerra, i una mica més de pressa, com si d'una Nòria es tractés.


Finalment, el moviment va tornar a canviar. Era el moment de la tortura de l'interruptor. En Jordi va començar a moure aquell clítoris de dalt a avall, sense parar. Com si un nen jugués a encendre i apagar un interruptor movent-lo cap amunt i cap abaix, però amb la llengua.  Ella esbufegava, respirava, semblava que volgués dir coses, però s'entretallava. I tornava a sortir un esglai. Un gemec. Un altre gemec. I cada cop gemegava més i més. De tant en tant, no gemegava, sinó que directament feia un crit. Com si estigués veient les estrelles. Com els agrada a les princeses. Va ser en aquell instant que ell va decidir acompanyar aquell joc amb els seus dits. I va dur l'índex i el cor cap a dins d'ella. “Mmmmmmmmm”. Va estremir-se ella. Mentre ell seguia menjant aquella cirereta, va començar a jugar amb els dits per dins de la Núria. Primer va voler llafiscar-los amb la mel de la nimfa, tot descobrint, segon a segon, cadascuna de les parets que portava estona volent palpar. Molt curosament, al principi, va començar a introduir de dins cap a fora els seus dits com si d'un falus es tractés, sense parar en cap moment de fer servir la seva llengua com si fos un ventilador. Ella es va començar a moure's, a tocar-se els pits, els costats de l'abdomen, va acariciar de refilada els cabells ja despentinats d'en Jordi... Ella estava inquieta, nerviosa, sabedora i temorosa a la vegada d'on podia arribar aquell gust tant fort.

De cop i volta, ell va corbar a l'interior d'ella els seus dits cap amunt, cap allà on diuen que hi ha el Punt G. I va començar a xocar, a massatjar, a colpejar, a bombejar els seus dos dits cap a la part superior de la cova. Ella ja només gemegava fort. “Ah, ah, ah, em moro, em moro, joder, joder, joder, mare meva! DIOS!” Deia ella perdent el nord absolutament.

Llavors ell va tornar al moviment circular de tortura clitorial amb la llengua. Però aquest cop ja no era ni un molí, ni una nòria, ni un ventilador. La seva llengua s'havia convertit en una autèntica baldufa diabòlica que no parava de donar voltes d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra. La Núria només feia que cridar, i cridar. I per cert, cridar.


I com si d'un moviment compulsiu i mecànic es tractés, la combinació de dits i llengua estaven fent volar a la jove Núria. Esbufegava, movia les cames, cridava, apretava les mans, tancava i obria els ulls per mirar i no mirar, movia els peus, la cintura.... “No paris pel que més vulguis”, va suplicar ella. I els desitjos de la princesa van ser ordres. La seva llengua no va parar de girar cada cop més ràpid, els seus dits van agafar el ritme perfecte perquè ella comencés a tremolar. “No paris mai si us plau!”. I no va aturar-se. “Ah, ah, ah, ah, mare meva, deu meu, hòstia puta, quin gust, no paris, no paris, no paris, no no, vaia tela, vaia tela.”. I ell va apretar més fort la llengua. “Oh. OOOH. Ohhhhhhh. Ooooooooooooooooooooooh. Ohhhhhhhh. Bufffffffffffffffffffffff. OHH. Ahhhhhhhhhhhh. Ah. Ah... Ah. Buf, Buf, mare meva”. S'havia corregut. “Buffffff”. I va començar a respirar cada cop més pausadament.

 

On vas? Va dir ella.

On jo vull anar. Que és el mateix lloc on tu vols anar. Va respondre ell.

Com?

Feliç Sant Jordi.

No t'entenc.

Ja ho entendràs.

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0