Quines novetats tindrà la gira Mira que Mira Tour que heu presentat fa poques setmanes?

Adrià: Hem estat a Viena, a Liechestein i ara hem començat a fer les sales del país. Estem presentant un nou espectacle, amb noves cançons que gravarem a finals d'any. És un format diferent, molt més enèrgic. Si algú es pensava que ja havíem donat el que podíem donar, estava equivocat.

Rubén: Tot i que som un grup que treu un disc cada dos anys, el directe el canviem molt sovint. Som un grup que toquem molt, i si no canviem una mica podem arribar a cansar la gent. Els fans poden gaudir de noves cançons i versions. Normalment, els grups no toquen les cançons abans de treure el disc, i nosaltres ho fem a l'inrevés. Volem veure com funcionen els nous temes, comprovar si tenen acceptació entre el públic.

Creieu que això li és igual a la gent?

Adrià: És una forma de comprovar si funcionen o no. Si veiem que la gent les balla sense conèixer-les, les incorporem al disc, perquè ja tenim molt de guanyat. D'aquesta manera, un cop sigui al disc, ja sabrem si la cançó agrada o no.

Rubén: A banda d'això, és una motivació extra per la gent, perquè no saben si un concert serà igual a l'anterior. El factor sorpresa fa que la gent vingui als nostres concerts.

Hi ha alguna cançó que heu vist que no funcionava i l'heu descartada?

Adrià: Hi ha cançons fetes pel directe i altres pel disc. Si intentes canviar els papers, acostumen a no funcionar. Quan toques en directe, has de pensar en fer ballar la gent, i també hi ha cançons per ser escoltades a casa. De totes maneres, nosaltres fem moltes proves; agafem cançons i les anem modificant a mesura que fem concerts.

Fa un any dèieu en una entrevista a SMS25 que ereu un “grup punki, perquè feu un estil de música molt directe”. Com heu evolucionat en aquest temps? Us hem de continuar imaginant amb crestes i arrecades?

Adrià: (rialles) Més encara, em sembla. Cada vegada estem exagerant més la canya que donem, per intentar que ballin, suïn i acabin els concerts caiguts pel terra.

Rubén: Cada vegada hi ha més grups que comencen a incorporar la nostra filosofia. Apostem per temes molt curtets i no parar entre cançons. La Pegatina va al gra, i tot el que sigui palla no ens interessa. Nosaltres venim a cantar i suar la samarreta.

Adrià: Per fer el mateix que al disc, no tocaríem.

A què es deu que hagin venut 500 còpies del Via Mandarina al Japó?

Adrià: Hi ha gent al Japó que li han agradat les nostres cançons, i la discogràfica que tenim va decidir que havíem d'apostar per aquest mercat. Ens estem plantejant fer un concert allà l'any que ve.

Com ha influït l'efecte Facebook en l'efecte mediàtic que heu tingut recentment? 20.000 fans a Facebook, 300000 visites a MySpace i un milió de descàrregues del Via Mandarina.

Adrià: Això és evident, però has de fer que la gent et pugui trobar i li agradi el que troba. Si només veu promoció del grup, segurament passarà.

Rubén: És com el tema del mailing. Al principi era un fenomen revolucionari que t'arribessin mails amb l'agenda dels grups. Però es va explotar tant que al final ja cansava. Les xarxes socials poden ser un problema, perquè pots abarcar tantíssima gent que la pots arribar a cansar. La Pegatina aposta per notícies diàries o cada dos dies, i no només diem a la gent que compri entrades. Hi ha molts grups que només entenen les xarxes socials com un “toquem aquí, toquem allà”. Nosaltres som dels primers que vam apostar per les xarxes socials; xarxa que sortia, allà estava La Pegatina.

Adrià: Fa un any ens vam comprar una càmera de vídeo, per gravar els concerts i decidir canvis. A banda d'això, però, gravem vídeos a cada lloc on anem. D'aquesta manera, la gent pot seguir l'aventura de La Pegatina. A més, veure vídeos és molt més agraït.

Per què heu optat per seguir gestionant-ho tot vosaltres?

Rubén: La majoria dels grups no ho fa per passotisme. Però per nosaltres és molt més gratificant marcar-nos uns objectius i saber on volem tocar i què fer per complir-los. Si volem tocar al Viña Rock, mirem com ho hem de fer i intentem aconseguir-ho trucant als organitzadors, tocant per allà...

Què us sembla els cànons que fa pagar l'SGAE a perruqueres i casals d'avis?

Adrià: L'SGAE té alguna cosa bona i moltes de dolentes. Aquesta és una que no té cap raó de ser.

Rubén: Jo vinc de la perruqueria, i el perruquer em deia: 'és com si un mecànic que fa cotxes tunning perquè la gent ho vegi hagués de pagar per fer la seva feina'. Jo li vaig donar el CD de La Pegatina, i ell ho posava per ajudar-nos. Ara té por perquè no sap si l'SGAE li farà pagar un cànon.

Adrià: La música està feta per ser escoltada a tot arreu, i si la gent ha de pagar per posar la ràdio, no té cap mena de sentit. Les emissores ja paguen drets d'autor. Si nosaltres posem el nostre disc perquè sigui descarregat lliurement, hem de pagar a l'SGAE, imagina't!

Rubén: La millor manera de promocionar la música és aconseguir que un milió de persones puguin escoltar el més disc. El més important és que no hi ha cap barrera geogràfica. És molt bonic saber que la teva música arriba a l'altra punta del món, i com a persona et planteges el que estàs fent.

Què us sembla la polèmica sobre l'origen de la rumba? Fa temps que sentim a dir a Peret que ell és l'autèntic inventor, i que la resta són uns impostors.

Adrià: Nosaltres no havíem nascut. Com a rumberos, el més important és que hagi sorgit la rumba i tots els artistes d'aquest gènere es mereixen el nostre respecte. No estàvem en aquella època quan va passar, però gràcies a aquesta gent, som fills o néts d'allò que es va inventar en aquell moment. El Peret s'enfada perquè una cosa que se l'ha inventat ell s'ha estès com l'escuma. La rumba s'ha convertit en un estil de música popular, i a la que és popular passa a ser de tothom.

Rubén: El que fa el Peret és com els acudits d'en Jaimito: són de tothom.

Si us demanessin d'anar a tocar a un concert en benefici d'una consulta sobre la independència a Montcada i Reixac, què dirieu?

Adrià: Nosaltres no participem en coses polítiques, i això és absolutament polític. No és un tema social, sinó que s'està tractant una qüestió estrictament política. A més, els polítics de l'Estat espanyol són els que controlen el tema, i quan es faci aquí serà el mateix. Potser, amb una Catalunya independent anem a pitjor i tot!

Més informació:

Els rumberos de La Pegatina estrenen nou videoclip per la cançó Miranda