Jaume arriba a ca Marta, i toca la porta. Obri una dona, aparentment sa mare.

-Virgínia: Hola! Qui eres?

-Jaume: Bona vesprada, està Marta?

-Virgínia: Sí, està a la dutxa, que què vols?

-Jaume: Res, venia a buscar-la, per a eixir una estoneta a passejar.

-Virgínia: Ah! Doncs entra i espera’t assegut a eixe sofà, no crec que tarde molt en acabar.

-Jaume: Val.

Jaume entra dins de casa.

-Virgínia: És que m’has agafat anant-me’n, que me n’havia d’anar al camp a ajudar al pare de Marta a collir les bajoques, que ja estan madures.

-Jaume: Tranquil·la, jo esperaré ací fins que Marta isca.

-Virgínia: D’acord! Adéu!

-Jaume: Adéu!

Jaume es queda assegut al sofà, i Virgínia se’n va.

***

-Jaume: Ah mira! Una col·lecció de discos! Vaig a veure’ls! (N’agafa un, però els altres li cauen a terra) Ah!

-Marta: (Des de la dutxa) Mare! Ja has tornat a tocar la col·lecció de discos? T’havia dit que estava a punt de caure!

-Jaume: No sóc ta mare! Sóc Jaume!

-Marta: Jaume?! Què fas tu ací?

-Jaume: Acabe de vindre ara, que ta mare m’ha deixat ací esperant-te, i ella se n’ha anat!

-Marta: Ah! Doncs passa, que ja he acabat!

Jaume: Vaig!

Jaume se’n va a la dutxa i obri la porta del bany, però no troba a ningú.

-Jaume: On estàs?

Marta ix de darrere de la porta, nueta.

-Marta: Ací estic.

-Jaume: (Amb els ulls fora de l’òrbita contemplant el cos nu i banyat de Marta) Mare de Déu santa!

-Marta: Què? T’agrada?

-Jaume: Que si m’agrada?

-Marta: Sí.

-Jaume: Ara ja entenc per què en aquest poble no passa el tren!

-Marta: Com? Per què?

-Jaume: Perquè no podrien avançar, estàs per a parar un tren!

-Marta: Ha ha! Què bona!

-Jaume: Per a bona estàs tu!

-Marta: Ha ha! Ei, però... no et dona calor tota la roba que portes damunt?

-Jaume: La veritat és que sí.

-Marta: Doncs lleva-te-la!

-Jaume: Bona idea!

Jaume es despulla i es queda en calçotets.

-Marta: Parles de mi... Tu sí que estàs bo! Va, que no et donen calor els calçotets?

-Jaume: Sí, prou. Puc llevar-me’ls?

-Marta: No fa falta! Ja te’ls lleve jo! (Marta s’agenolla i baixa suaument els calçotets de Jaume) Mare de Déu! Ara ja entenc per què t’agraden tant els cacauets!

-Jaume: Per què?

-Marta: Perquè ací baix tens la trompa d’un elefant!

-Jaume: Ha ha ha! Eixe acudit també és bo!

-Marta: Per a bo estàs tu!

-Jaume: Tu ho estàs més!

-Marta: Tan bona que estic... Per què no em menges?

-Jaume: La veritat és que eixes mamelles tenen bona pinta.

-Marta: Són totes teues!

Jaume s’agenolla i a poc a poc i comença a mossegar-li amb els llavis les mamelles

-Marta: Oh sí!

-Jaume: T’agrada?

-Marta: M’estic posant molt calenta!

-Jaume: Baixe més cap avall?

-Marta: Fes el que tu vulgues, sóc teua!

Jaume espenta suaument a Marta, i aquesta es queda en terra, mirant a aquest.

-Jaume: Ara ve el millor!

El xicon comença besant-li els peus. Poc a poc, les cames.

-Jaume: Quines cames més sensuals que tens!

Després es posa a llepar-li entre mig de les cames, cada volta acostant-se més a la figa.

-Marta: (Gemegant) Sí, sí!

-Jaume: Mmm! Fa bona olor!

Lentament desplaça la llengua pel seu parrús, de part a part, cada vegada més i més ràpid.

La xicona no pot parar de gemegar.

-Marta: Ah! Ah!

Jaume cada vegada entra més cap endins amb la llengua, movent-la ràpidament. Després comença amb el clítoris, donant-li un plaer increïble a la xica durant una bona estona.

-Jaume: Tu diràs quan tens prou!

-Marta: Si fóra per mi estaríem tota la nit així, no sabria dir-te quants orgasmes he tingut ja, eres el millor! Però ara em toca a mi donar-te plaer...

Aquesta s’alça, gita al xic en terra.

-Marta: No sé si cabrà ací dins eixa manguera tan gran!

-Jaume: No costa res per intentar-ho!

Marta agafa el membre de Jaume i se’l va estacant poc a poc cap a dins. Comença fent uns moviments suaus, i després, a botar cada vegada més fort.

-Marta: (Cridant) Mare de Déu! És impossible clavar-me-la sense soltar crits, la tens massa gran!

-Jaume: La que Déu m’ha donat!

Jaume agafa a Marta, la gira d’esquenes, l’agafa de les mamelles, i se posa a follar-se-la fortament. Els esclafits que fan al col·lisionar els dos cossos es senten a distància.

-Jaume: Tinc tot el cos xopat de líquid vaginal!

-Marta: I jo! Uf! Va! Escorre’t ja!

Jaume se posa a arrear-li encara més fort i finalment s’escorre dins de Marta i els dos es queden descansant en terra.

-Marta: Mai en la vida havia tingut tants orgasmes seguits!

Jaume li pega un bes a Marta i els dos es queden abraçats, gitats en terra una bona estona.

Autor: Gausach