Els darrers rajos de sol em deien adéu darrera la finestra. A la redacció només hi quedavem ell i jo. Ell: un jove d’uns 25 anys, de molt bon veure. Jo: la cap del departament de premsa d’aquella petita empresa. Aquell dia havia estat un no parar… i encara ens quedariem fins ben tard. La veritat és que preferia estar allà que a casa. Així no pensaria amb en Marc, el meu xicot. Bé, ho era fins feia 3 dies. Per fi es va sincerar. Em va fotre les banyes amb una malaguenya que havia conegut en un viatge de negocis i l’havia deixat prenyada. Menys mal que no m’hi havia deixat a mi!

El soroll del teclejar de l’ordinador era l’únic so que se sentia. El temps passava i les notícies no s’acabaven. Vaig pujar la vista per descansar els meus ulls que s’havien passat el dia clavats davant la pantalla. Al fer-ho em vaig fixar que el meu company duia el primer botó de la camisa descordat. Uns pectorals bruns i musculats es deixaven entreveure darrera aquella peça de roba. Feia dies que no follava i ara sabia perquè: En Marc ja li feia a algú altra. Vaig intentar deixar de torturar-me amb aquells pensaments que no em duien enlloc. Vaig probar de tornar-me a concentrar amb la feina. No podia. En Xavi, el meu company va notar que quelcom m’inquietava. Va aixecar la vista. Li vaig regalar un somriure nerviós.

-Estas bé, Laura?- Em va dir. – Si.. vull dir no- vaig contestar. Mai havia volgut barrejar els temes personals amb la feina. No n’havia de fer res dels meus problemes! Però necesitaba parlar-ho amb algú… Potser ell m’entendria. Diuen que la gent que no et coneix és qui et pot donar millors consells. Bàsicament perquè és més objectiva. Però.. necessariament havia de ser ell? El meu company de feina? – Digues, què et passa? Necessites res?- em va dir. Li vaig explicar que ho havia deixat amb en Marc. Que ell s’havia fugat amb una altra que havia deixat embarassada.

-Ostres- va fer ell- si que em sap greu. Va acostar la seva cadira cap a la meva i em va regalar una abraçada. El seu perfum era intens. Em va allargar els braços cap al meu cos. Desitjava que no em deixés anar. El calor del seu cos era la millor medicina que podia pendre. Quan el seu cos es va relaxar i es va intentar allunyar del meu vaig préme’l amb més força. Les llàgrimes em regalimaven per les galtes. Ell desconcertat se’m va quedar mirant. Poc després em va acaronar assecant-me-les amb aquells dits càlids i suaus. Laura, no ploris!- em va dir renyant-me- Ets una dona atractiva.. molt atractiva… i molt bona persona. Ben segur que trobes algú millor que en Marc! – De debò?- Li vaig dir. – Oi tan que si! Va dir somrient… hi ha molts homes al món…- No.. – vaig dir- vull dir.. que si de debò em trobes una dona atractiva. Aleshores es va posar a riure. – No t’hauria de dir això… però… bé t’ho dic, és igual… Quan vaig entrar a treballar aquí no et podia treure els ulls de sobre… Per què et penses que li vaig canviar el lloc al Pere? Per alegrar-me la vista! M’encanten les teves minifaldilles dels dilluns, les teves mitges de fantasia de molts dimecres… i sobretot aquell tanga negre tan sexy que tens. Em vaig enrojolar per moments… Com s’hi havia pogut fixar en tot allò? Si era veriat… sóc una dona de costums i m’agrada tenir una peça especial per cada dia de la setmana…

-Xavi, em comences a fer por- li vaig dir mig rient amb les galtes encara enganxoses.

– Doncs encara te’n fare més quan sàpigues en què penso entre noticia i noticia que redacto…

- I què penses? -Li vaig dir. – Penso en que tandebò fos el terra de sota la teva cadira per a poder veure de més a prop la teva roba interior d’encaix. Desitjo veure les teves cames només cobertes per les mitges de seda. Adoro els teus moviments sinuosos quan t’aixeques de la cadira i et puc veure els pits balancejant-se per sobre de la teva pantalla de l’ordinador-. Xavi, para…- li vaig dir. Ell es va apropar encara més a mi i va enredar el seu rostre amb el meu cabell aspirant-me com si fos coca.

El seu aroma em va començar a tornar boja. Ebria del seu perfum vaig començar a besarli el coll. Ell em va prémer encara més fort contra el seu pit i em va començar a sobar el cul. Les seves mans inquietes van començar a descubrir els meus pits. Tenia els mugrons més tiessos que un cigró. Es va començar a descordar encara més la camisa i va aixafar els meus pits contra el seu tors nu. Em va agafar en braços i em tirà contra la taula tot treient-me les faldilles i les mitjes: tot alhora. Es va posar de genolls a l’alçada del meu cony. La seva llengua es movia dintre la meva cova, que es dil·latava i es contreia al ritme de les seves llepadetes… Fins que em vaig córrer. Em va resseguir els angonals amb la llengua i va pujar cap a la meva panxa menjant-me tota. Va fer que jo també el mengés del tot. Vaig agafar-li la polla ardent i me la vaig enfonsar a la boca. Els seus udols salvatges encara m’excitaven més. Com més gemegava més ràpid li menjava. Em va aixecar amb força i em va tirar contra la paret d’esquenes, com si estigués detinguda. Em va clavar un bon clau. Un darrera l’altra. Si! Dóna’m fort!- Cridava jo. Es va tornar boig. Com si estigués posseït va deixar anar un so fort i sec. Va parar de cop.

Aquell polvo em va fer oblidar en Marc. Però em va crear un dilema: M’havia tirat el meu company de feina. Demà el veuria. Potser ens haviem de quedar fins tan tard. Potser demà me’l tornaria a follar. Ho desitjava.