



|




4
Un alumne de 2º de primària del CEIP Sant Climent, de Sant Climent de Llobregat, ha començat aquest dilluns una vaga indefinida de les seves classes de música. El motiu no té res a veure amb el Pla Bolonya o el calendari escolar per l'any vinent anunciat pel Departament d'Educació, sinó que està relacionat amb la lluita política que el seu pare manté amb la Generalitat des de fa anys.
Jesús Ruiz Marín, el pare de la criatura de 7 anys, reclama que les classes a les que assisteix el seu fill siguin en castellà, o que com a mínim la Generalitat es faci càrrec de les despeses que l'hi suposa haver de pagar un professor particular de castellà. Tal és la tossudesa, que els pares saben que el seu fill va passar de curs únicament perquè ara està a 2º de primària, perquè es van negar a acceptar les notes en català. El director d'aquesta escola pública del Baix Llobregat, Josep Balsa, diu que les reclamacions són gairebé inassumibles, ja que és molt complicat donar una atenció individualitzada durant una classe de música. "És difícil que tota una classe canti en català i que només un nen ho aprengui a fer en castellà", assegura.
La bogeria d'aquest pare no acaba aquí, ja que el seu segon fill apunt de néixer serà empadronat a Guadix (Andalusia) amb l'objectiu de forçar a la Generalitat, encara no sabem com, a donar les classes de les escoles catalanes en castellà.
Comenten
i que haur�em de fer? deixar que no l'estudi�n i que el dia de dem� t'exigeixin que els parlis en castell� perque es l'�nica llengua que han vist?
A Mallorca ens passa molt aix�, que gent que fa 20 o 40 anys que viu a l'illa segueix intentant obligar-te a tractar-los nomes en castell� i a m�s t'insulten i et tracten de mal educat si els parles en catal�
Per ceomen�ar, com m�s lleng�es hom domini, amb m�s persones es podr� comunicar. Partint d'aquesta base, �s de calaix que l'educaci� sigui en immersi� del catal�, ja que en zones com el Baix Llobregat es parla molt poc a causa de la forta immigraci� estatal i extraestatal. Moltes d'aquestes persones, si no fos per l'escola, no tindrien gaire contacte real amb el catal� i, pertant, acabarien desconeixent-lo i trobant-lo poc usual per a la vida quotidiana.
A m�s a m�s, el castell� �s impossible que no l'aprenguin, ja que �s el que senten a casa des del seu naixement. I aquest cas �s com el meu: el catal� no el vaig aprendre a casa, sin� a l'escola. Per tant, el model d'immersi� ling��stica m'ha ajudat, en aquest sentit, a la integraci� social al pa�s.
Per acabar, el debat que aquest home obre �s similar a d'una persona que sortia al documental de Telemadreid de "Espa�oles de segunda". En aquell cas, un pare canari afincat a Catalunya que no volia que els seus fills estudiessin en catal�, sin� en castell�. Qu� va fer? Matricular-los a una escola de parla exclusivament anglesa. Com s'ent�n aix�? Vol que estudi�n en castell� o que no estudi�n en catal�. No �s el mateix. En el cas que ens ocupa, el pare exigeix a la Generalitat que pagui el professor de rep�s de parla castellana. Evidentment, �s una pataleta, perqu� no t� ni cap ni peus una petici� d'aquest tipus.