



|




4
Un alumne de 2º de primària del CEIP Sant Climent, de Sant Climent de Llobregat, ha començat aquest dilluns una vaga indefinida de les seves classes de música. El motiu no té res a veure amb el Pla Bolonya o el calendari escolar per l'any vinent anunciat pel Departament d'Educació, sinó que està relacionat amb la lluita política que el seu pare manté amb la Generalitat des de fa anys.
Jesús Ruiz Marín, el pare de la criatura de 7 anys, reclama que les classes a les que assisteix el seu fill siguin en castellà, o que com a mínim la Generalitat es faci càrrec de les despeses que l'hi suposa haver de pagar un professor particular de castellà. Tal és la tossudesa, que els pares saben que el seu fill va passar de curs únicament perquè ara està a 2º de primària, perquè es van negar a acceptar les notes en català. El director d'aquesta escola pública del Baix Llobregat, Josep Balsa, diu que les reclamacions són gairebé inassumibles, ja que és molt complicat donar una atenció individualitzada durant una classe de música. "És difícil que tota una classe canti en català i que només un nen ho aprengui a fer en castellà", assegura.
La bogeria d'aquest pare no acaba aquí, ja que el seu segon fill apunt de néixer serà empadronat a Guadix (Andalusia) amb l'objectiu de forçar a la Generalitat, encara no sabem com, a donar les classes de les escoles catalanes en castellà.
Comenten
i que hauríem de fer? deixar que no l'estudiïn i que el dia de demà t'exigeixin que els parlis en castellà perque es l'única llengua que han vist?
A Mallorca ens passa molt això, que gent que fa 20 o 40 anys que viu a l'illa segueix intentant obligar-te a tractar-los nomes en castellà i a més t'insulten i et tracten de mal educat si els parles en català
Per ceomençar, com més llengües hom domini, amb més persones es podrà comunicar. Partint d'aquesta base, és de calaix que l'educació sigui en immersió del català, ja que en zones com el Baix Llobregat es parla molt poc a causa de la forta immigració estatal i extraestatal. Moltes d'aquestes persones, si no fos per l'escola, no tindrien gaire contacte real amb el català i, pertant, acabarien desconeixent-lo i trobant-lo poc usual per a la vida quotidiana.
A més a més, el castellà és impossible que no l'aprenguin, ja que és el que senten a casa des del seu naixement. I aquest cas és com el meu: el català no el vaig aprendre a casa, sinó a l'escola. Per tant, el model d'immersió lingüística m'ha ajudat, en aquest sentit, a la integració social al país.
Per acabar, el debat que aquest home obre és similar a d'una persona que sortia al documental de Telemadreid de "Españoles de segunda". En aquell cas, un pare canari afincat a Catalunya que no volia que els seus fills estudiessin en català, sinó en castellà. Què va fer? Matricular-los a una escola de parla exclusivament anglesa. Com s'entèn això? Vol que estudiïn en castellà o que no estudiïn en català. No és el mateix. En el cas que ens ocupa, el pare exigeix a la Generalitat que pagui el professor de repàs de parla castellana. Evidentment, és una pataleta, perquè no té ni cap ni peus una petició d'aquest tipus.