Rooooooc! L’altre dia et vaig deixar a mitges…. Avui continuo amb la història del meu guiri ;)

Com bé recordaràs, em va enviar un SMS amb el número d’habitació, però… no em va dir l’hotel! Hahaha (Ara ric, però no em va fer gens de gràcia quan vaig trucar al número i “el mòbil al que llamaba no estaba disponible o estaba fuera de cobertura”) Em vaig quedar sense nit de passió… Aquella. Perquè la nit següent déu n’hi do! No vam parar ni un segon. Ara et preguntaràs: Aineta, i com el vas tornar a trobar? Doncs l’endemà al matí vaig fer la meva ruta habitual. I no t’ho creuràs! M’estava esperant a la parada on el vaig conèixer, a la mateixa hora que el dia anterior. No pot ser! (vaig pensar) Què hi fot aquest aquí?.

No sabia ni com es deia el xicotet, però el meu primer impuls va ser baixar del Metro (una mica més i se’m queda el bolso enganxat a les portes). Em vaig llançar als seus braços i ens vam fondre en un petó d’aquells de pel·lícula! Ens continuàvem besant mentre de fons se sentia una cançoneta romàntica d’aquells músics que hi ha al metro. Que maco! (va, no t’atabalo més i vaig al gra).

Em va conduir fins al seu hotel, si se’n pot dir així una modesta pensió del barri de l’Eixample. Va tancar el llum i va abaixar les persianes (per allò de crear ambient) i em va fer gaudir com mai ho havia fet. Semblàvem dos animalets explorant el seu cos. L’únic llenguatge amb el que ens enteníem era apassionant. No feia falta dir res per saber que tots dos estàvem més que calents… bullint!

Ens vam despullar l’un a l’altre. Els nostres cossos per fi es tocaven pell amb pell. Em va fer patir tant... però tant... Roc,però patir de plaer. Em cavalcava lentament i quan em tenia ben excitada parava. No! - li deia -. Desitjava que continués. Que em perforés ràpidament. M’hagués agradat cridar-li: No paris! Tot i que no ho hagués entès. Els meus gemecs cada cop eren més intensos. Li vaig agafar el cul, petitet però musculat, i el vaig impulsar encara més cap a mi. Volia dissoldre’m amb ell. Estàvem units per quelcom més que pel seu membre erecte. Desitjava que aquell moment durés per sempre, i ara també ho desitjo.

Encara noto el seu gust a la meva boca: una mescla deliciosa amb un puntet de birra i tabac. Sento la seva olor per tot arreu… em va tornar boja! No sé com ens ho vam fer però ens vam córrer alhora. Ja t’he dit que teníem una connexió especial. Sense que ens coneguéssim sabíem el que més ens agradava. Ens vam quedar enganxats sense dir res. Abraçats. Cansats. Suats. Més que complaguts.

L’endemà al matí em vaig despertar sola en un mar de llençols rebregats. Al seu cantó jeia una nota que hi deia: I’m going to Madrid. I would like to see you again.

Roc! Què he de fer ara? Ja sé que diràs que estic boja, però em moro de ganes d’anar-hi! M’hi acompanyes? ;)