Ei Roc. Sento no haver-te contestat abans... És que el que m'ha passat és molt fort: he conegut un noi, però aquesta vegada és diferent. Val, diràs que sempre et dic el mateix! :) Fa un parell de dies, just a la parada de Metro de Sagrera, va pujar un noi. El seient del meu costat era buit. Vaig mirar-lo el noi i li vaig regalar un dels meus somriures. I va funcionar! Es va asseure al meu costat.

Era ros com un fil d'or i amb uns ulls tan blaus que si fossin d'aigua m'hi hauria tirat de cap. I aquella boca tan carnosa que quan la recordo em venen ganes de menjar-la. La veritat és que al Metro feia calor. Potser era la calefacció o la nostra atracció, però ell es va treure la jaqueta. En fer-ho, em va posar el braç amb la seva mà: - Sorry, em va dir. Vaig somriure tontament i vaig quedar emmirallada. El noi, en veure que el mirava em va preguntar: -Ehem... To go to the city center?.

El meu anglès és una mica macarrònic i de seguida em vaig posar vermella per por que estigués malament alguna cosa que li digués, així que vaig dir-li que jo també hi anava.... -Follow me, vaig dir. Vam baixar a Catalunya i li vaig proposar de fer-li un mini tour pel centre abans no vingués la meva amiga, amb la que havia quedat per anar de Rebaixes.

El vaig portar fins la Catedral i prop d'allà recordava que hi havia una plaça aïllada amb una font al mig que no recordo el nom... El vaig agafar de la mà i el vaig estirar cap a una carreró que sortia de la plaça. En em podia creure el que estava fent, però simplement ho feia. Em va fer parar. Es va posar davant meu i em va retirar el serrell de la cara per poder-me hipnotitzar encara més amb els seus ulls. Només aquell gest em va posar molt calenta. El fet de trobar-me amb un desconegut al bell mig de Barcelona era d'allò més excitant. La mà va començar a baixar i va resseguir-me els llavis i després el coll, els pits... Era com si em dibuixes amb el seu ditet petit i rodonet. Les calcetes se m'estaven mullant i encara no m'havia fet ni un petó.

El seu paquet es va inflar i l'ocellet volia sortir, rebentar aquells texans ajustats. Li vaig descordar la cremallera per alliberar-lo. Em besava apassionadament i de tant en tant em mossegava els llavis, baixava pel coll i mmm... Com em podia posar tant aquell tio?

Merda! El mòbil. La Patrícia m'estava trucant. Duia el mòbil a la butxaca dels pantalons del cul. Ell el va agafar i va penjar, em va continuar besant. No podia desenganxar-me d'ell i sabia que si me n'anava no el tornaria a veure... Em va saber greu, però li vaig dir que me n'havia d'anar.

Mig corrents, sense alè i amb els sostens mig descordats vaig arribar al Zurich, on m'esperava la Pat. Vaig mirar l'hora al mòbil i sí, feia tard i... Tenia un missatges: Room 122. Es devia haver fet una perduda quan m'havia agafat el mòbil. Ja t'explicaré com va acabar... Per cert! Em va agradar molt veure't l'altre dia: de debò ho necessitava! :)

6.  Roc Cruz no descansa amb una història de 'Passió a trenc d'alba'