De: Roc Cruz (rocanroll2009@hotmail.com) / Per a: Aina Munt (aineta.munt@gmail.com)   

Aina,

són gairebé les tres del migdia i m'acabo de llevar amb una ressaca de l'hòstia i amb un dubte que em corrou pel cos. Estic rebentat, tinc imatges difuses d'ahir a la nit, però les que tinc, les tinc clavades al cap. Sé que han passat coses i també sé que he estat somiant activament, i la confusió fa que em costi distingir el somni de la realitat.

Devien ser les 5 de la matinada quan després d'haver-nos patejat el centre de Palma de bar en bar amb un parell d'amics i amigues, vam acabar a un antro anomenat El Clandestino, que com el seu nom indica de legal res. Jo ja portava unes quantes Guinness i Judas a sobre quan el meu amic Xavi em va presentar 'na Xisca', una mallorquina estudiant de magisteri nascuda a Artà.

Es tractava d'una joveneta estudiant universitària que se les donava de fer molt bé tot allò que feia. He de reconèixer que al principi em va caure malament, però no cal ser un as per saber que en el fons quan algú parla molt bé de si mateix és que està mostrant una façana més ampla del que és normal.

Era baixeta, de pell molt blanca, cabell llis i castany, i aquella perillosa careta angelical. Destacava per sobre de tot la seva mirada amb uns ulls extremadament clars que t'intimidaven, i un somriure felí que amagava masses coses, resguardat per uns llavis que no estaven pintats però que tenien un vermell intens que li estalviaven anar a Séphora. Un detall, perquè en treguis les teves pròpies conclusions: l'al·loteta tenia nòvio... (un dia ja en parlarem d'aquest tema). No recordo si portava un piercing al nas...

Així va ser com els meus amics van marxar, exceptuant en Xavi, na Xisca i una amiga seva (que no recordo el nom xD). Asseguts en una tauleta, vam començar a jugar al 21, un dels jocs de beure més fàcils de fer i divertits.  Ara bé, ja anàvem tan beguts, que vam haver d'aturar el joc perquè era impossible de mantenir un ordre. Llavors l'amiga de na Xisca va proposar fer un 'jo mai' (al meu poble li hem dit sempre 'jo mai mai' o 'yo nunca'). Com sempre, aquest joc deriva en intentar esbrinar quin tipus de perversions sexuals ha fet el teu company de taula. I la cosa em va superar, t'ho juro, van sortir coses que no havia sentit mai, encara ric de pensar que  “l'amiga” practicava el PonyPlay amb la seva parella, és a dir, mentre ho fan li posa una bola a la boca i el fa servir com un Pony!

Bé, la cosa va anar de la següent manera. Exceptuant l'amiga, que ho havia fet tot pel que es veia... i en pobre Xavi, que no tenia moltes experiències i se sentia un pèl cohibit... na Xisca i jo ens vam començar a picar amb preguntes malintencionades, i la cosa va anar pujant de to i de temperatura. Aviat vam descobrir que als dos ens agradava el sexe com una mala cosa.... i la jove universitària va començar a ser més simpàtica i agradable...

La clau va arribar quan l'amiga va preguntar: “jo mai ho he fet al lavabo d'un bar”. I ningú va beure. Llavors, en sentir la paraula lavabo em vaig recordar que feia hores que m'estava pixant, i me'n vaig anar a l'únic WC que hi havia en aquell bar il·legal. “Ara vinc, vaig dir-los”. Un cop vaig estar descansat, vaig obrir la porta del lavabo per sortir-hi, i sorpresa! Saps qui hi havia?  Na Xisca! “No marxis que aquest lloc es fosc i em fa por”, va dir-me mentre es ficava al lavabo, suposo que també per pixar. Jo vaig esperar. Al cap d'uns segons, la porta del lavabo es va obrir i un braç d'aquella noia es va dirigir cap a mi per fer-me entrar al lavabo. “Vine aquí dins que tinc por”, i em va fer entrar al lavabo on era ella.

Es van apagar els llums del lavabo. “Per què tanques els llums?”, vaig preguntar. No vaig rebre cap resposta verbal, sinó que em va agafar les mans – a les fosques – i me les va dur contra els seus pits perquè els palpés.  Ella volia que notés el volum d'aquelles pomes prohibides... i el que va aconseguir és que jo em posés com una moto. Bufff, noto com se'm fan petits els calçotets només de pensar-hi.

La vaig abraçar amb molta força, drets en aquell lavabo d'aquell antro. Van picar a la porta, i vam fer cas omís. Vaig començar a recórrer les meves mans per aquell cos petit, però esvelt. Primer per la cintura, després pels laterals del cos, i finalment magrejant aquells pits ben fets per sobre dels sostenidors. En aquells moments podria haver alçat qualsevol bandera amb el meu màstil que volia rebentar la meva roba interior, i d'altres coses. Van tornar a picar a la porta i van deixar anar algun altre renec, però ja es van rendir i ens van deixar en pau.

La vaig estampar contra la paret, i ara ja li havia tret la samarreta negra que duia. Els sostenidors no els hi vaig treure, simplement els vaig apartar suficientment per poder medir amb les meves mans aquelles mamelles bullint amb ganes de ser succionades. I dit i fet, me les vaig endur a la boca, mentre ho combinava amb carícies de les meves galtes contra els seus pits, i mig mossegava aquells mugronets petits, suficientment perquè es tornés boja i no li fes mal.

T'he de dir, que aquesta noieta gemegava molt dolçament. El que estàvem fent era digne d'una situació força animal i instintiva, però ella mantenia les formes, era formaleta i intentava mantenir aquella imatge. Llavors va descordar-me el cinturó i els texans per poder jugar amb la meva eina. Quan la va tenir a la mà, la va començar a tocar com si fos un tresor, com si fos molt de temps que la volgués posseir, em va fer molta gràcia. La va tractar amb molta cura, acariciant-me-la com si fos un animaló amb vida pròpia.

Tot el que estava passant m'encantava, però estàvem a les fosques i jo ho volia veure. Ja saps que els nois som molt visuals. I vaig encendre la llum. “Però que fas?”, em va dir renyant-me i tornant a tancar les llums. “És que vull veure't”, vaig respondre. “Saps allò que diuen 'que se mira pero no se toca', doncs amb mi va al revés 'se toca, pero no se mira'”, es va treure de la màniga. La veritat és que no volia que se'm tallés el rotllo, així que no m'hi vaig discutir. I sorprenentment ella es va treure de la màniga la millor manera perquè jo no em pogués queixar. Afortunadament també, la llum que s'escolava per sota i per sobre de la porta em permetien intuir la silueta d'aquella noia.

I va ser així, tal i com t'ho explico: es va abaixar els pantalons, es va abaixar les calces, va posar les mans contra la paret com si estigués detinguda d'esquenes a mi, va corbar l'esquena, va girar el coll mossegant-se els llavis i em va dir textualment: “folla'm”. Jo no li vaig voler portar la contrària :p

Em vaig acabar d'abaixar els pantalons, la vaig agafar d'esquenes per la cintura, i em vaig disposar a penetrar-la pel darrera. Estava completament xopa, allà dins hi havia molt líquid. Tant, que feia que l'escalfor de la meva arma es relaxés per concentrar-se en fer una molt bona feina. I vaig començar a empotrar-li progressivament mentre ella anava deixant aquells gemecs de burgesa, suaus però impossibles de reprimir. Pam, pam, pam, pam, sense parar. De primeres, a poc a poc, i a mida que vaig anar agafant confiança el ritme es va anar accelerant. Els seus gemecs, doncs, van començar a ser més malvats.

Es notava que aquesta noia en sabia, perquè anava canviant la postura de l'esquena de manera que li produís més plaer. Quan ja vam agafar-nos la mecànica de l'un i de l'altra, la penetració anava sola. Jo movia la meva cintura fent rebotar les meves boles contra el seu cul, i ella, a la vegada, també movia el seu cos en el mateix moment que ho feia jo. De manera que vaig poder prescindir de les meves mans per tenir-li agafada la cintura. Així que amb la mà dreta vaig decidir començar a estimular-li el clitoris i amb la mà esquerra li anava agafant – com podia – la mamella dreta. Va ser en aquell moment que va començar a tornar-se “loca”. I els seus gemecs van començar a perjudicar les seves cordes vocals...
Així, la velocitat del nostre polvo es va accelerar cada cop més fins que ella em va començar a demanar que em corrés... “Corre't, corre't, corre't”. Evidentment, la idea era suggerent. En tot cas, jo vaig començar a simular – una miqueta – els meus gemecs, perquè ella es pensés que ja em corria i així assegurar-me que ella es corria abans que jo. Vaig començar-li a dir: “em corro, em corro, m'encantes, em corro”... “I jo... no paris, hòstia”, em va exigir cridant. I no vaig parar... fins que ella va deixar anar un esglai de plaer immens que culminava en un sospir enorme com si s'hagués tret un pes de sobre. Llavors, jo vaig seguir, ara ja tornant-la a agafar per la cintura, i quan estava a punt de corre'm, vaig treure-la de la seva coveta i em vaig quedar descansat sobre aquell cul rodonet i petitó.

Buffff... Va ser tot molt ràpid, però va ser de puta mare. Li vaig eixugar amb paper de vàter... i ens vam vestir ràpid i vam sortir. Després sé que vam seguir bevent. I aquí és on tinc el dubte de si... va venir al meu hotel, o què coi va passar. L'únic que sé és que aquest matí, al pany de la porta de la meva habitació hi havia el cartellet de 'no molesten'. Aix... no sé que està passant Aina, però realment tot plegat... em fa pensar... però a la vegada m'agrada molt...

I tu què? Com es presenta el cap d'any? Per cert,

un ocellet m'ha dit que ens veurem molt aviat... oi? :p

ptons,

roc