Des de fa ja bastants mesos, el nostre país i el món occidental viu immers en una crisi econòmica que ningú s'atreveix a vaticinar del cert quan acabarà. Alguns experts apunten que l'any que ve podria iniciar-se la recuperació, però, si alguna cosa ha posat en dubte aquesta crisi, és el propi sistema capitalista. Per quina via passa la solució a la crisi econòmica que vivim? Els opinadors d'SMS25 Cesk Freixas, Èric Bertran i Anna Peña tenen molta cosa a dir-hi.

Cesk Freixas: El capitalisme és un sistema generador de desigualtats, de competència, de precarietat. Sota les seves lleis de mercat i benefici, s'hi engloba tot tipus d'opressió, aquella que es fa evident (mireu, sinó, el milió de persones que hi ha a l'atur tan sols als Països Catalans), però també aquella que passa desapercebuda. La crisi econòmica d'aquests mesos no és res més que una representació de l'essència del capitalisme. Per tots és sabut que a vegades cal extremar les condicions per poder observar com i fins on funciona alguna cosa. Ens han ensenyat que aquest és el millor sistema, dogma rere dogma, i ni tan sols ens han donat peu a poder-ho qüestionar. No ens cal repensar el capitalisme. Ens cal una nova manera de gestionar les nostres vides. Un sistema social i econòmic que incentivi l'aprenentatge en detriment de la competició, que ensenyi els valors crítics que ens fan falta per construir un món sense perjudicis, basat en la cooperació, la igualtat, la justícia i la llibertat. Només fa falta sortir al carrer; sense cap mena de dubte, el capitalisme no promou res de tot això. I estic segur que, entre tots, podríem posar-nos d'acord que ens és urgent trobar principis molt més humans.

Anna Peña: Tot i que es tracta d’una crisi global, i per tant difícilment resoluble , és cert que des de l’Estat no s’ha sabut preveure amb suficient antelació i les seues respostes s’han acabat convertint en un seguit de pegats que no arriben als problemes de fons. Durant molts anys hem tingut un model productiu excessivament vinculat a la rajola i l’especulació que ens ha deixat molt lluny les sortides de la crisi. Així per tal de pal.liar els efectes de la crisi que afecten d’una manera més continudent a les classes treballadores, cal augmentar el pes dels serveis socials, apostar decididament per la recerca i la innovació per fer més fort el nostre teixit productiu, i potenciar l’economia més arrelada al territori. En el cas dels Països Catalans és fa absolutament necessari a més, l’eix mediterrani ferroviari per a connectar-nos amb Europa i el món.

Èric Bertran: El primer pas per solucionar la crisi econòmica és reconèixer-la i un cop reconegut; actuar. Si actues pots equivocar-te o la pots encertar, però en tot cas hi haurà canvis a la situació actual, que com sabem no és bona. Cal lideratge i valentia per prendre decisions que puguin augmentar la economia i aixecar l’estat d’ànim dels catalans. I el president Montilla no té ni lideratge, ni valentia i menys... alegria per aixecar l’estat d’ànim a ningú. La única cosa que s’ha fet des del Govern, recentment, és dir que l’atur no arribarà al 20%, malgrat l’OCDE així ho afirmi, posar-se a arreglar carrers i ara pujar els impostos. El que s’ha de fer és predicar amb l’exemple, baixar els sous dels alts càrrecs, reduir desenes de càrrecs públics que el tripartit ha col·locat per poder guanyar els consells nacionals interns i controlar cada euro públic. A partir d’aquí es pot demanar un esforç als ciutadans i començar a sortir de la crisis.

Més informació:

És beneficiós que la Generalitat obri ambaixades a l'estranger?