Un altre tema polèmic a SMS25. En aquest cas, la clàssica discussió al voltant de l'okupació. És lícita, en algun cas, l'ocupació de cases? Al nostre país, hi ha desenes de cases i locals ocupats. I els nostres opinadors volen donar la seva visió al respecte. I com veureu, en aquesta ocasió tenen una postura bastant coincident:

Guillem Carol: La propietat privada en un Estat com el nostre hauria de ser paraula de Déu. Tenir la mínima garantia de que la teva propietat no serà violada és bàsic per tenir una mínima seguretat –jurídica?-. Però bé, hi ha un argument amb molt més pes i que hauria de convèncer a qualsevol independentista: ho diu la sempre sagrada Constitució espanyola. Punt i final. No hi ha més debat.

Maiol Sanaüja: Malauradament hi ha un esquerranisme pocapena que sovint peca per ser massa vanitós. I en nom d’un progressisme mal entès es cometen les ocupacions com a fals modus operandi per reivindicar a l’abast de tothom la disponibilitat dels immobles. Afirmo, sense embuts, que això no és res més que un atac a la propietat privada. Cal que quedi ben clar, doncs, que aquest dret que hom disposa no és la llibertat –a parer– dels ocupadors. De totes maneres, és comprensible que tota presa de possessió d’un bé material sense títol al respecte tingui la deguda repressió per la transgressió que aquesta suposa. Per tant, qui no toleri la llibertat, que es tanqui, sí, però a casa seva. I qui vulgui tancar-se a casa dels altres, que s’atempti a les oportunes conseqüències.

Nacho Corredor: I què és justícia? Qui sapigui la resposta, que contesti. Jo sé que no és legal... Sé que la propietat privada és un dret bàsic i fonamental, fins i tot pel desenvolupament de la pròpia llibertat. Sé que la casa dels meus pares només la tenen fruit del seu treball. Sé que l’habitatge, un bé bàsic, ha estat prostituit per milers d’especuladors (grans empresaris i gent com el veí de la casa del costat). També sé que la llei està per complir-la i que és l’expressió de la voluntat popular. I també sé que qui no estigui d’acord té dues opcions: integrar-se al sistema o boicotejar-lo. Els primers podrien incentivar la ocupació d’habitatges desocupats (i farien bé), els segons, directament, podrien anar a la presó.

Dani López: Des del meu punt de vista, l'ocupacio només està justificada en cas de gent treballadora que no es pot pagar una vivenda. Tot i així, hauria d'estar regulada pels ajuntaments, evitant qualsevol tipus d'usurpació d'electricitat, aigua... D'altra banda, aquests okupas que es passen el dia jugant a fer malabars, i sense fer gaire res ni esperant gaire de la vida, crec que els haurien de fotre fora amb una càrrega policial com la que hi va haver amb els manifestants anti-bolonya. Penso això perquè per la vida hi ha molts gandul al carrer, que el que fan es viure de renda i aprofitar-se de tot el que poden, mentre hi ha gent treballadora que ho dóna tot i viu més malament que aquests descarats.