Després del debat que va suscitar la pregunta de la setmana passada, relativa a l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la manifestació dels estudiants anti-Bolonya, tornem amb un altre tema polèmic: el de la pena de mort. Una quantitat considerable de països (entre ells alguns estats dels EEUU) encara mantenen vigent la pena capital, una mesura que no agrada a bona part de la societat. Però, està justificada en algun cas? I si ho està, en quins casos?:

 

Dani López: Justificada no, més que justificada. Hi ha casos com els de violacions o assassinats que mereixen la pena de mort. Molta gent dirà que a la presó es pateix més. L'altre dia es parlava del cas del noi que va matar a la Marta del Castillo, i resulta que es llevava a les 8, esmorzava, anava al gimnàs, al pati... En definitiva, no feia res però tampoc estava recluït en un lloc de patiment excessiu. Jo n'estic fart de pagar el menjar, l'aigua o el que sigui per aquesta gent. Morts no farien més mal, i no hauríem de pagar menjar a cap assassí ni violador, i a més no hauríem de fer tantes presons. Tot i així, aquestes penes de mort haurien de ser en casos demostrables al 100%, perquè no es poden matar innocents com qui res. D'altra banda, amb aquest mètode "dràstic" aconseguiríem una gran disminució del nombre d'assassins i violadors, n'estic més que segur.

 

Guillem Carol: Com a liberal crec que és una aberració brutal conferir a l’Estat el poder de ser l’àrbitre d’un valor tan preuat com és el la vida. Més encara quan s’han perpetrat assassinats d’innocents amb una negligència estatal esperpèntica. A més, partint dels principis penals de subsidiarietat i d’humanitat cap esser humà hauria de ser castigat amb la pena de mort. La pena de mort, llastimosament, no té retorn. L’encertis o t’equivoquis el càstig és definitiu.

Maiol Sanaüja: La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d'altres violacions, com per exemple la tortura, les execucions extrajudicials o les "desaparicions", no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica. Cap cadira elèctrica, cambra de gas, apedregament o injecció letal, pot suplir el càstig que el jutge o el tribunal imposi per sentència a qui ha comès un delicte. Els criminals han d'ésser condemnats, sí; però, en cap cas vessar sang pot ésser gratuït, ni tampoc s’ha de pagar amb la mateixa moneda per part de l’Estat de Dret, ja que s’encarnaria com el propi botxí que ha dut a terme el crim. Avui dia, doncs, està comprovat que el què preserva la delinqüència no és la pena capital, la negació al delinqüent del dret fonamental a la vida, sinó la plasmació del malson etern, a través del qual haurà de suportar tot el pes de llei en l’empresonament indefinit: la cadena perpètua.

Nacho Corredor: En Dani podria fer una valoració positiva. Després de negar el dret als immigrants i entendre que la repressió policial es inherent a la democracia, la resposta pot ésser que sí. Si més no, parlarà de la cadena perpètua. En tot cas, no. No està justificada! L’amic Carol, em deia, que si l’Estat no és capaç de gestionar bé l’economia, que n’ha de fer de la vida! I potser és un argument amb més força en la forma que en el fons, però és així. La conducta de l’Estat ha d’estar condicionada per criteris racionals i aquesta mateixa lógica, a la que s’apropa el liberalisme, entén que la vida és un dret fonamental. El problema és que la presó, en ocasions, no garanteix la seva funció de reinserció... I aquí és quan hi ha gent com en Dani que aposten, si més no, per la perpetuitat de les penes.

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0