El passat dissabte milers de catalans es van manifestar a Brussel·les per reclamar la independència de Catalunya. Un dels objectius d'aquesta marxa era donar a conèixer el conflicte català i internacionalitzar-lo. Però, ha servit d'alguna cosa? Marcarà un punt d'inflexió en el procés sobiranista català? O ha estat un acte de república bananera, com diu Ciutadans? Com sempre, els nostres joves opinadors diuen el què pensen sense pèls a la llengua:

Guillem Carol: Deia Ignasi Guardans, eurodiputat convergent, que a Brussel·les no s’hi ha d’anar a defensar la llibertat de Catalunya, que allà aquestes coses no les entenen. La independència s’ha de reclamar, treballar i suar des de qualsevol lloc on comprenguin que la llibertat és el màxim valor de l’ individu. Per tant, per més petits que siguin els gestos, per més minúscules que siguin les paraules seran correctes si van en aquest camí: el de la llibertat. La manifestació dels 10Mil va ser un èxit de participació, de comportament i de missatge. Estimem la llibertat i demanem decidir lliurement el nostre futur. Un missatge que qualsevol persona mínimament civilitzada pot arribar a entendre.

Maiol Sanaüja: Ha servit molt més que les anteriors manifestacions que hem dut a terme com a poble: la del 18 de febrer de 2006 i la de l’1 de desembre de 2007. I és que diuen que a la tercera va la vençuda, oi? Doncs aquesta, la d’un 7 de març de 2009, ens ha permès internacionalitzar el fet nacional català portes enfora com mai fins ara. Ha estat el primer cop que el catalanisme polític es manifesta reclamant l’exercici del dret a l’autodeterminació més enllà de l’Estat espanyol (i francès). Concretament, al cor de la capital comunitària. Brussel·les ens ha facultat superar el bloqueig dels mitjans espanyols -i també alguns de catalans- i deixar palès a la ciutat de les seus de les institucions europees les reiterades demandes de Catalunya. Una xifra no haurà estat el més important, sinó la imatge d’una societat, la catalana, que vol un Estat propi, un lloc al món.

Nacho Corredor: De moment, per res. No està malament de tant en tant anar de viatge… L’excusa aquesta vegada ha estat reclamar la independencia? No està malament. Les joventuts dels partits polítics organitzen jornades on suposadament la gent s’enriqueix intel·lectualment i on, a la pràctica, tothom acaba borratxo i acompanyat al llit. Ara diuen que és per reclamar la independencia... Doncs molt bé, miri! Un grup, gran, això sí, de persones d’arreu de Catalunya ténen quelcom en comú i han anat a Brusel.les... Guau! Diuen que hi havia unes 4.000... Els organitzadors, però, insisteix en que han estat 10.000... No està malament., de veritat! Els del meu poble, que som gairebé 70.000, podriem anar a Brusel.les per reclamar un nou Passeig Marítim! Farem molt de soroll, però no ens servirà per res... Sobre tot perquè a Europa, passen de nosaltres.

Dani López: Servir sí. Ha servit perquè la gent se n’anés a passejar per un mòdic preu gràcies a les subvencions (no se d’on ni de qui) que s’han donat perquè la gent hi anés. Trobo molt bé que en temps de crisis es facin tonteries d’aquesta embargadura. Realment és una cosa que ens hauríem de fer mirar. Primer de tot, si s’ha de demanar alguna cosa s’ha de demanar al govern espanyol, que és el que en té la ultima paraula. I sembla que molta gent encara no ho tingui entès… . I segona perquè la gent de Brussel·les se’n devia enriure a la nostra cara. El proper cop es podria fer una manifestació a la Haia. Què us sembla?.