Segons la policia eren 3.000, i segons la organització es va assolir el repte que s’havia plantejat des d’un bon inici: aplegar 10.000 catalans a Brussel·les. Però deixant de banda el ball habitual de xifres, la manifestació del passat dissabte a la capital europea va ser un èxit en tots els sentits.

Milers de catalans van desplaçar-se fins a la capital belga amb avió, autobusos o cotxes particulars. En molts casos, van sortir el dia abans, van fer més de 15 hores a la carretera per reclamar el dret a l’autodeterminació i van tornar als seus punts d’origen sense haver passat ni 24 hores a Brussel·les. Hi havia gent de tots els punts del territori català: des de Girona fins als joves del Casal d’Elx, que reclamaven que ells també són gent catalana (Valencians are catalan people too), o els Joves d’Acció Cultural del País Valencià.

La solidaritat d’altres nacions sense estat va ser també un dels punts significatius de la jornada. Van assistir a la marxa independentistes flamencs, venecians, corsos, escocesos i fins i tot representants del poble amazigh. L’objectiu comú era internacionalitzar el conflicte català i fer veure al món que Catalunya vol ser quelcom més que una Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol.

Alguns dies abans, els representants de la plataforma 10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació es van reunir amb eurodiputats del Parlament Europeu, a qui van fer entrega d’una carta on s’explica els motius que té Catalunya per demanar la independència.

Aquesta mobilització de la societat civil, per tant, ha aconseguit un doble objectiu: donar a conèixer l’independentisme català al món i aconseguir aplegar milers de persones a 1.500 quilòmetres de casa nostra, deixant de banda les sigles de partits i les diferències ideològiques que hi puguin haver dins de l’independentisme.