Un altre agost de sexe i aventures ha començat. Però ben lluny de tu, Roc…

Aquests dies sóc a Eivissa. La Marina m’ha convidat uns dies a casa dels seus cosins, l’Àlex i en Jordi. De vegades penso que res del que passa és casualitat. Que la vida és bonica i trista. Que pensem massa el que fem i no vivim el moment. El temps es va parar quan vaig conèixer en Paolo Donato, un jove de 23 anys que estava a ses illes buscant festa i esbarjo. Ens varem trobar sobre l’arena d’aquella cala, aliviant-nos de la calitja amb l’aigua cristal·lina.

- Perdona, ens vigiles les bosses mentre ens banyem?- La Marina ho fa sovint això de parlar amb desconeguts…

- Non capisco - Digué el seu amic amb un somriure als llavis i unes ganes de menjar-se-la tota.

Quantes vegades una paraula t’ha canviat la vida? Si no els haguéssim dit res mai l’hagués conegut. No hagués tingut mai una d’aquelles escenes que no només passen a les pel·lícules. No hagués tingut mai el tan bon sexe que ell em va regalar.

La Marina els va explicar que aquella nit fèiem una festa a un vaixell, prop de la cala. Els va convidar a venir. Al meu Italià se li va il·luminar la cara. Segur que ens tornaríem a veure. I de ben a prop.

-----------------------------

A poc a poc em treu el vestit. Jo també el despullo. Pell amb pell, tots dos nus sota la llum màgica que s’estén sobre el mar i il·lumina tímidament els dos cossos. L’un bru i musculat, l’altre delicat i sinuós. De fons el mar ronroneja, la brisa apaga el calor d’una altra nit d’estiu.

Em perdo en els seus ulls del color del cel, ell beu dels meus llavis el nèctar dels déus. Suor, desig, passió… Em mira als ulls i somriu. Em fa un petó tendre i apassionat. No vull que surti el sol.

Després del sexe ens banyem despullats. Allà, a la mateixa cala on ens vàrem conèixer ens abracem mullats d’amor, xops d’il·lusió. Juguem a inventar noms pels milers d’estrelles que hi ha al cel. Els seus llavis dibuixen un somriure mentre pronuncien vergonyosament Ti amo. D’aquí tres dies ell ja no hi serà. El seu adéu em farà mal. La Toscana és a un cop d’avió, em consolo mentre m’hi abraço aferradament.

L’endemà al matí anem a l’apartament que ell i els seus tenien llogat per aquelles vacances. Només entrar a la casa treu un pot de gelatto. Vainilla amb nous de macadàmia. Me l’escampa pel cos amb la gràcia dels millors pintors italians: primer pel coll, l’abdomen passant pels pits. Ja tenia els mugrons ben drets quan va arribar al baix ventre. Després d’untar-me comença a llepar aquell deliciós gelat que mica en mica es fon sobre la meva pell. Jo faig el mateix i el vesteixo de vainilla. M’aturo al seu fal erecte per menjar-li el seu membre que tan bon gust fa.

Fa escasses tres hores que m’ha deixat a ca la Marina i ja trobo a faltar les seves carícies… Em té ben encisada, Roc.