El Mundial ja s’ha acabat i Espanya s’ha endut la copa gràcies als jugadors catalans i culers. Un cop finalitzada la competició, fem un repàs de l’onze estrella del Mundial, els onze protagonistes del Mundial 2010 de Sud-àfrica:

Pop Paul: el pop alemany ha encertat tots els resultats que ha predit. El seu mètode és escollir una caixa de musclos amb la bandera del país guanyador. Alguns expliquen que es basa en els colors de les banderes, altres asseguren que escull els musclos més frescos, altres diuen que escull la caixa més propera. Ara els alemanys l’odien i el volen cuinar.

Vuvuzela: el protagonista del Mundial, la veu de l’afició, el record de Sud-àfrica. Què més dir d’aquest instrument que ha estat objecte de crítiques per part de jugadors, entrenadors, periodistes, públic... i que ha acabat sent el souvenir més popular per tots els turistes que han vingut al país.

Shakira: després del so de les Vuvuzelas la veu de la Shakira és el que més s’ha sentit en aquest país. La cançó Waka Waka ha estat sonant a tot arreu i s’ha convertit no només en la cançó del Mundial sinó també en la cançó de l’estiu. La intel·ligible tornada de la colombiana encara sonarà durant un temps.

Nelson Mandela: l’heroi sud-africà va aparèixer en l’acte de clausura i va provocar més soroll que qualsevol altre gol que s’hagi marcat durant el torneig. No hi ha una persona més estimada en tot el país. El primer dia del Mundial els diaris sud-africans publicaven: guanyeu, feu-ho per ell.

La mà de Suárez: Quan tota Àfrica estava evocada a la selecció de Ghana, va aparèixer una mà que va tirar per terra el somni africà. A l’últim segon de la pròrroga el jugador uruguaià va parar la pilota amb la mà quan aquesta es dirigia a la xarxa. Després el jugador ghanès va fallar el penal i Ghana va quedar eliminada en la tanda de penals. La mà de déu pels uruguaians.

Sara Carbonero: l’enllaç entre la premsa del cor i l’esportiva, el romanç del Mundial, el petó d’Espanya. Els primers dies la periodista espanyola havia estat criticada per distreure a Casillas, però després de les bones actuacions del porter madrileny, Carbonero podria haver sigut més una motivació que un destorb.

Larissa Riquelme: Aquesta model paraguaiana ha donat una gran alegria als seguidors paraguaians. A part de donar el seu suport incondicional a la selecció paraguaia, Larissa va premiar a l’equip amb un dels streapteases més esperats de l’any. Ni Santa Cruz ni Suazo, la real davantera paraguaiana estava lluny de Sud-àfrica.

Fanagalo: És la llengua de carrer de Sud-àfrica, l’Slang com en diuen aquí. És una mescla dels onze idiomes del país i d’aquest llenguatge vénen mots molt usats durant el Mundial com Ayoba, que significa fabulós o Ke Nako que vol dir és l’hora.

Jimmy Jump: l’streaker català va tornar a saltar en un dels esdeveniments més seguits del món. El seu objectiu era col·locar una barretina a la copa del món i si no hagués estat per una patinada en l’últim moment ho hagués aconseguit. Cap càmera va gravar la seva acció per treure-li protagonisme però en Jimmy va tornar a saltar.

Barcenyola: si algun club de futbol ha guanyat el Mundial, aquest és el FC Barcelona. Set jugadors d’aquest equip han estat els responsables de les victòries espanyoles amb els únics gols de la Roja i l’estil de joc del Barça. Per a molts aquest Mundial és la vuitena copa de Guardiola.

Mueller: Ha sigut la revelació del campionat i alhora el pilota d’or. Té molt de mèrit que un migcampista hagi marcat cinc gols, els mateixos gols que el màxim golejador del Mundial, Forlán, i més tenint en compte que un any enrere jugava a tercera divisió. Maradona no el coneixia fa mig any i es va negar a fer una roda de premsa amb ell. L’alemany es va venjar.

Articles anteriors:

El guanyador del Mundial: la vuvuzela