Roc, avui hi pensava: fa quasi un any de l'Acampada Jove! Quins records... i com varem lligar.. mare meva! Allò sí que va ser una Acampada a tres bandes!. Recordo que només arribar l'Helena ja va clitxar-ne un i varem plantar la tenda just al costat de la seva. A mi em va agradar més el seu amiguet. Tot i així jo no estava massa animada: el meu nòvio m'havia deixat feia una setmana per l'Àfrica, una monitora del meu esplai. Diuen que un bon clau en treu un altre. Jo en necessitava uns quants. I els vaig tenir.

A l'hora de sopar ens faltava sal pel pa amb tomàquet (típica excusa per anar a veure al veí). Així va ser com vaig conèixer la meva primera víctima. En Manel de la Garriga, estudiant de Química, un fan incondicional de Los Delinqüentes havia vingut a l'Acampada per gaudir del cartell musical i per passar uns bons dies amb els amics.

Aquella nit, entre birres i cubates, en Manel va fer arribar la seva mà cap a les carns de la meva cuixa. No havíem arribat a la tenda que jo ja no duia calces. Va ser allà al mig, encara no havien ni acabat els concerts, quan va fer una exploració fins ben al fons del meu baix ventre. Els seus ditets acompanyaven les llepadetes estimulant el meu clítoris juganer. Entrava i sortia, entrava i sortia… me cagun!! Em moria de ganes que se’m follés. M’imaginava el seu membre perforant-me poc a poc…  Què coi poc a poc! Volia que em desmuntés allà mateix! Se’n va sortir prou bé

La xafogor després del polvo era insoportable. Tot i que encara anava nua vaig arreplegar del terra de la tenda unes gírgoles que m’havien catgut de la butxaca dels shorts. Ara vinc- li vaig dir al noiet- Vaig a buscar unes birres. Tal qual vaig sortir me’n vaig adonar que no portava calces i encara avui les estic buscant XD

Vaig acostar-me a la barra i vaig detectar un tiarro que mare meva com estava!!! Moreno, ulls verds, barbeta… Bufff… recordo que duia una samarreta de l’organització de l’Acampada. Pel que vaig saber després el nano era de les JERC i anava a l’Acampada a treballar de gratis perquè creia fermament en la independència del nostre país. Un tio amb un parell de cullons: en Dani.

Tot i que estava molt bo, el que em posava més d’ell era la seva manera que tenia d’expressar-se… No quedava massa perquè plegués del seu torn de barres i em vaig esperar. Només sortir el vaig agafar pel cul i li vaig xiuxiuejar a l’orella: et dic un secret? He perdut les calcetes… m’ajudes a buscar-les? Però no vaig tenir sort. A la seva tenda tampoc hi eren… ni tampoc a sota els seus pantalons.

M’apretava els pits amb força i me’ls xuclava fent ventosa com si es volgués perdre en ells. Els meus mugrons tiessos es clavaven al seu rostre amb ganes de més. Segon polvo de la nit força més salvatge que l’anterior, però a la vegada també més tendre.. no et sé explicar perquè.

Amb l’excusa que havia de tornar a buscar a les meves amigues vaig sortir de la tenda. Ara fliparàs… saps que la Júlia toca al conservatori? A que no saps qui és el seu profe de cant? Millor no t’ho dic!!! (Una pista: l’any passat va tocar a l’Acampada). Doncs si… ell en persona. En fi… pensava que estava somniant quan amb la Júlia i amb l’Helena varem entrar a la caravana d’aquest grup just darrera del Back stage de l’Acampada. Buah! Quina emoció!

La nit va acabar com havia d’acabar… em preguntava quantes noies havien passat ja pel seu catre. La resposta realment me la pelava… estava massa cansada per pensar-hi. Acurrucada al seu pit em vaig adormir i així em vaig despertar al dia següent. Després d’això he tornat a anar a un parell de concerts seus i sempre que l’he avisat m’ha dedicat una cançó…

Pensar en tot això em fa agafar ganes de tornar-hi… T’hi apuntes? ;)