Soweto ha regalat a la humanitat dues persones apreciades arreu del món i premis nobels de la pau com Nelson Mandela i Desmond Tutu, però d’aquí també n’ha sortit un gran enemic públic: la Vuvuzela. Poc s’ho deuria pensar l’aficionat del club de Soweto que aquella banya de metall que feia sonar s’acabaria transformant en un instrument que marcaria un mundial sencer. Segurament aquest mundial es diferencia de la resta per un factor no gens esportiu com és la Vuvuzela. Aquest instrument de baix cost ha envaït el mundial i s’ha transformat en el vint-i-tresè jugador del partit o la dotzena llengua de Sud-àfrica.

Les Vuvuzuelas formen part de la cultura sud-africana, és la forma d’expressar suport, ànim i festivitat en un llenguatge únic.. No només en el món del futbol, també en els altres esports, i no cal que hi hagi cap partit per sentir el seu soroll, és a tot arreu. I és que les sintonies de les televisions utilitzen el seu so; el to de les trompetes de plàstic sona a milions de mòbils; botigues i restaurants regalen Vuvuzelas en algunes compres; fan concursos de tocar Vuvuzelas als estadis; s’han creat tota mena de jocs, Internet corre ple de bromes al respecte i òbviament les xarxes socials com el Facebook o el twitter no s’han quedat al marge. Però a part d’animar o posar nerviós als jugadors també serveixen com a jurat en alguns concursos, on el que aconsegueixi provocar més soroll entre el públic guanya; també s’utilitza com a extensió del got en la festa de després dels partits...

Pels voltants dels estadis han aparegut nous negocis més fructífers que les mítiques banderes. Per una banda, les pròpies Vuvuzuelas, que costen entre 2 i 5 €, i per l’altra els taps per les orelles per alleugerir el mal d’oïda. De fet, la principal empresa de Vuvuzelas del país ja inclou taps en cada unitat. Dins els estadis ja han començat a sentir-se cants maleint les Vuvuzelas (merda Vuvuzelas, cantem merda Vuvuzelas a ritme de Guantamera o de las Vuvuzelas a las castañuelas per part dels aficionats espanyols), que queden camuflats entre el sorround monòton d’aquestes.  Possiblement per la televisió no es pot acabar d’apreciar com molesta perquè els partits tenen uns comentaristes amb unes cordes vocals molt saludables i potser inclús en alguns casos un filtre de so especial (de fet, s’està distribuint un filtre de so que elimina les ones que van dels 230 als 235 decibels, equivalents al so de les Vuvuzelas), però quan milers de Vuvuzelas es posen d’acord i sonen al mateix temps, provoca certa angoixa i/o irritació.