Quan vaig llegir l’entrevista de El Correo al president de l'SGAE a on parlava de que les xarxes socials, google i youtube s’estaven aprofitant de les inversions fetes en fibra òptica de les companyies de telecomunicacions per on es difonien tots tipus de material protegit pels dret d’autor, la meva primera reacció fou un tímid i sarcàstic somriure amb els llavis.

 

A veure si ho he entès bé...Google i Youtube ja tenen un sistema pel qual els mateixos administradors bloquegen webs, àudios i enllaços que no estiguin d’acord amb els dret d’autoria.

 

Encara que jo no sóc pas partidari de ficar límits a la cultura, puc arribar entendre a que si el creador no rep una compensació econòmica, no pot seguir creant. Però el problema radica en si realment el creador rep aquestes compensacions o si des de l’autor fins el consumidor final hi ha una sèrie d’intermediaris que s’aprofiten de l’acte creatiu de l’autor. Actualment hi ha dues variables que posen en manifest la necessitat de reestructurar la indústria audiovisual, la crisis i les noves tecnologies.

 

Amb la crisi queda clar que s’intenten eliminar intermediaris per tal de no fer encarir el producte final, perquè si no hi ha demanda la oferta mort per si mateixa (la gent i l’administració en època de crisis el que primer fa és retallar el pressupost de cultura).

 

L’altre variable són les noves tecnologies. El progrés ens ha fet avançar cap a d’altres maneres de retenir i guardar informació... però ja em vist que han imposat, amb la complicitat de l’executiu de l’estat, el Cànon pels quals ens han augmentat els productes d’emmagatzematge audiovisual (CD, USB,....). Això vol dir que tots en el moment de comprar som tractats com a delinqüents i per això ens fan pagar el Cànon abans de realitzar l’acte il·lícit pel qual estem pagant el Cànon. Es a dir, que se’ns aplica la presumpció de culpabilitat... però això no entra en contradicció amb la presumpció d’innocència de l’article 24.2 de la Constitució? El Cànon és inconstitucional?.

 

Ara amb la proliferació de les noves xarxes socials, veuen un pastís el qual no poden donar l’esquena. Però aquí ja entrem en la temàtica de si són xarxes socials, en principi, no hi ha ànim de lucre perquè la gràcia de la interacció entre els usuaris és compartir la informació (share). La informació no té valor si no és comparteix.

De totes formes s’ha d’estar alerta, si ho han intentat amb les perruqueries i les residències d’avis, creieu que les xarxes deixaran de ser objecte de la seva cobdícia?

 

 

 

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   1