Aina!

No t'he escrit abans perquè aquesta setmana he anat veritablement de bòlit! Però ja sóc aquí! Jeje

Bé, et faré un resum d'un divendres dels bons. Vaja, de divendres passat. Resulta que celebràvem l'aniversari del Gabi i vam anar amb els companys de la uni de festa. I com sempre, quan ja anàvem pels postres vam tenir la típica discussió sobre a quina disco havíem d'anar. Sobre la taula se'n varen posar diverses: el Màgic (El Born), Enfants (Raval), Jamboree (El Carme), Salamandra (Hospitalet) i Plataforma (Poble Sec).

Afortunadament, pels meus interessos, va sortir escollida l'opció que jo volia: Salamandra. I si no hi has anat mai, te la recomano, té dues sales, una amb una música tipu Razz i l'altra més hippilonga amb pop, rock i rumba. Una vegada m'hi vaig trobar en Víctor Valdés i tot! xD t'ho juro! La veritat és que està molt bé, perquè si ets intel·ligent i hi entres a les abans de les 2 et surt gratis. Així que nosaltres el que vam fer és anar a beure a un bareto de La Rambla Just Oliveras i després entrar.

Divendres, em vaig vestir per l'ocasió. Sempre fa il·usió sortir amb els i les col·legues de classe, així que em vaig preparar amb tot l'arsenal: xiclets Pulse de préssec, Hugo Boss, uns Pepe Jeans, cinturó de cuir, 3 Durex, arracades i un barret d'Indiana Jones que em va escollir una amiga en un viatge a Madrid. I no t'ho perdis... això és un secret entre tu i jo (i bé, i la Mariona jeje). Li vaig demanar a la Mariona que em pintés, sense que es notés molt, la ratlla dels ulls, perquè ressaltessin en la foscor. I poca broma...

Així va ser, com la colla de 4 nois i 5 noies de la classe, vam decidir entrar a la disco. Vam entrar a la Sala 1 (la hippie, per variar). I et prometo que no portàvem ni un minut quan de sobte una noia em va treure el barret! Jo vaig riure, davant l'atenta mirada dels meus amics i amigues. Que més d'una vegada havien posat en dubte l'eficàcia dels barrets... La veritat és que la noia anava força perjudicada, així que fent broma i molt amablement vaig recuperar el meu barret.

Va ser just en aquell moment com aquella noia amb un barret gris, no molt alta, de cabell castany i pell molt blanca em va dir, amb un accent especial: “És horrorós”. La veritat és que era guapa de debò. I només amb aquesta intervenció vam començar a tenir una divertida conversa sobre anècdotes, coses positives i negatives de dur barret. “Si tant els agrada tenir un barret, que se'n comprin un, no?”, dèiem. De seguida, es van afegir a la conversa – tot ballant - 3 amigues seves, a més de l'Aitor i la Mariona. Ens vam presentar. “I tu, com et dius?”.

“Roc Cruz”. Els ulls se li van posar com dos tomàquets.

- Queeeeeeeeeè? No seràs en Roc Cruz dels relats eròtics de SMS25.cat?-. Tot seguit vaig riure. I vaig respondre.

- Sí! I tant! Que els segueixes?

- Que si els segueixo? Fuaaa, sóc una fan! Què fort! - va dir exclamamant.

- Me'n alegro.

- És el Roc Cruz, el dels relats eròtics del SMS25.cat! – va dir cap a les seves amigues.

Tot seguit es van presentar amb els meus amics, i vaja, que vam fer amics a la disco. I ens vam començar a conèixer. Resulta que l'Alèxia, és com es deia la noia que acabava de conèixer, era d'un poble al costat de L'Ampolla (Terres de l'Ebre), i el seu nom li havia posat el seu pare, que curiosament era ucraïnès.

Quan ja havia passat una estona, ja havia pogut fer una repassada i fixar-me en el seu cos petit, fràgil però amb unes corbes amb molt de perill. Ella duia una samarreta fosca d'aquestes que s'aguanten amb els pits (imagina... bufff). I una mini-falda texana d'aquelles que fan por... De seguida vam connectar. Em va explicar que estudiava Disseny d'Interiors i que estava dissenyant un hotel com a pràctica final de carrera.

La veritat és que recordo pocs detalls concrets d'aquella estona. Suposo que els Rom amb Cola devien fer efecte ràpid, perquè no sé com, de debò que no ho recordo molt bé, estava estampant l'Alèxia contra una columna que hi havia a la discoteca. I la vaig començar a besar apassionadament. Ella em va correspondre com una noia feta i dreta. Vaig començar a acariciar-li la panxa i ella em va començar a palpar el cul. Va ser, quan em vaig adonar que els meus amics m'estaven mirant, que li vaig dir:

- Anem a fora?

- D'acord. Però pensa que l'Helena (una de les seves amigues), ha de venir al meu pis a dormir. No la puc deixar tirada.

- No et preocupis. Vine.

- Folla'm.

T'asseguro que no m'esperava que tot plegat anés tan ràpid. Em va agafar per sorpresa. I el primer que se'm va ocórrer va ser menjar-li els pits. Vaig col·locar la meva cara entre les seves tetes, tot acariciant amb els meus llavis i el meu nas aquells mugrons de plaer. Li vaig començar a mossegar el coll mentre seguia manejant aquelles fruites desitjoses de pecat. Ella em va fotre la mà al paquet per saber si la meva 'cosa' ja estava preparada o 'necessitava ajuda'. Va notar que estava més que preparada. I va esbufegar.

- Folla'm – va dir-me suplicant i apretant les seves dents.

- Més tard, que ara ens podria veure una amiga teva o un amic meu – vaig dir “assenyadament”.

- Ui, ara resultarà que en Roc Cruz és un “ablandat”...

No oblidaré mai aquesta frase, ni molt menys la meva resposta. La vaig agafar de la mà, vam anar cap a la Rambla Just Oliveras i vaig cridar:

- T A X I !

Així fou com vam agafar un cotxe groc-negre en direcció cap a casa meva.

- Cap al Passeig [censored], número 69. Si us plau – vaig dir al taxista mentre tenia l'Alèxia al meu cantó esquerra mirant-me amb cara de desig.

La veritat és que jo estava un pèl confós. Ja et dic, tot havia anat molt ràpid. Recordo que mentre travessàvem l'Eixample de Barcelona amb aquell taxi notava com la sang em bullia per les venes. I el que em va cridar l'atenció, va ser que sonava Flaix FM, concretament La Passion de Gigi d'Agostino... increïble. I per acabar-ho d'adobar... ella em va agafar la meva mà dreta i se la va endur cap els seu pitram. L'Alèxia volia que percebés amb els meus dits aquells mugrons rodonets. Ella em conduïa perquè acariciés amb la meva mà aquell pit que amb prou feines em cabia en una sola mà. Per la cara que feia, jo intuïa que tenia les calces xopes. I no m'equivocava. Mentre li besava el coll i li devorava els seus llavis, vaig introduir la meva mà per dins d'aquella mini-falda, que em tornava literalment boig. De seguida vaig notar l'escalfor que venia de la seva roba interior. Eren unes calcetes negres, i sí, estaven completament banyades. Vaig apartar-les cap a un cantó i vaig introduir-li un dit. Va obrir la boca i va tancar els ulls, com si anés a emetre un gemec, però no va dir res sabent que estàvem en un taxi. L'Alèxia estava totalment xopa, un dit no era suficient per omplir aquella cova que volia sentir-se plena. Li vaig ficar dos, fins a tres dits en forma de triangle. I la vaig penetrar amb els meus dits, tot dient-li a cau d'orella:

- Vull fer-te sentir el que no has sentit mai.

Havent-li tocar, palpat i rebregat aquelles fruites de passió. Havent lliscat els meus dits per dins seu i haver-li fet jugar, gràcies a la seva mel, a contenir gemecs... va acostar la seva boca cap a la meva orella. Primer em va fer un petó. Després m'hi va passar la llengua. Finalment, un petit mossec. I em va deixar anar amb una veu sensual:

- Et pots descordar el cinturó?

Sí, a la boca. Cada cop que recordo aquest moment m'excito. Em ve al cap el seu entusiasme, la seva energia, la seva força, la seves ganes de menjar-me-la. S'agraeix tant quan t'ho fan bé. Me'n recordo que se la va ficar gairebé tota a la boca, i amb l'ajut de la seva llengua voraç em feia sentir un home afortunat. Era molt ràpida, m'aguantava l'eina per la base, tot acariciant les meves pilotes amb els seus dits. I mentre vigilava que el taxista no ens veiés, veia com el seu cap botava enèrgicament a la meva falda. M'ho estava passant bé. Havia de fer esforços per no emetre cap soroll. No em va mossegar l'estaca ni una sola vegada, i sabia combinar les entrades i sortides amb llepades i rellepades de la seva llengua. Ella no parava, semblava que li anés la vida. Amunt i avall. Semblava com si davant de la calor de la meva eina ella necessités abaixar la temperatura amb la seva saliva, però aconseguia l'efecte contrari... I no parava, no parava. Buff, vaia tela. Recordo que vaig sentir que em podia córrer, i vaig fer esforços per què no s'hagués d'empassar la meva llet encara. Jo tancava els ulls i respirava a fons...

Aviat vaig adonar-me que havíem entrat al meu barri. Per fi podria donar-li tot el que tenia dins. Tenia ganes que coneixés el meu camp de batalla, la meva habitació, el meu lli gran de llençols blancs... Tenia intenció de posar-li el millor repertori de música per passar una nit llegendaria. Per fi podria expressar amb tot el meu cos tot el meu desig que havia aconseguit arrencar de mi. Recordo que ja érem al meu carrer quan... li va sonar el mòbil...

I no t'ho creuràs! Era la seva amiga que li preguntava on era. I li demanava que si us plau anés cap el seu pis d'estudiants, perquè les claus les tenia l'Alèxia... El taxi va parar. Es va fer un silenci, em va mirar amb cara de saber-li molt de greu, i em va dir:

- Roc, me n'he d'anar, sinó l'Helena es quedarà penjada al carrer. No li puc fer això.

Per dins em va fotre bastant. Però vaig pensar que tot aquell moment havia valgut molt la pena, i alguna cosa em deia que la tornaria a veure.

- No et preocupis, Alèxia. Ens tornarem a veure – vaig dir somrient.

Recordo que aquest cap d'any el vaig celebrar a una vila mallorquina molt bonica amb el meu gran amic Nil. Ell va prometre que durant el 2010 deixaria de fumar. Jo em vaig comprometre que aquest 2010 deixaria d'agafar taxis.

Ho retiro.

He d'agafar més taxis.

Capítols anteriors: