Qui no és feliç és perquè no vol, i aquí l’exemple més clar que he trobat. La celebració en si ja és desmesurada, una coreografia d’insomni, però més després de veure els últims instants del vídeo on veureu en la seva totalitat el sense-sentit de tot plegat. D’això se’n diu saber perdre i conformar-se en participar. No us perdeu el vídeo.

Si voleu conèixer més sobre ell; Adam Bobrow va néixer a Woodland Hills, California. Graduat a “the Calabasas High School” el maig del 2003 es va graduar a l’escola de teatre (la seva veritable afició) a la universitat de Southern California. Durant quatre anys ha treballat per una ràdio com a DJ. Just després es va afegir al USC’s, club on juga i celebra amb gran mestria cada detall d’habilitat amb la raqueta.

Adam Bobrow, des d’aquí et desitjo molta sort en el món del tenis taula, que segueixis entomant amb aquesta alegria cada punt que et marquis i que per sempre puguis seguir unint-hi a l’esport, una dosis de com. Que falta li fa.

Articles anteriors:

Els ridículs en directe més grans de la història

Estrenem la secció 'Tub en tub', un anàlisi de Marc Vera de les curiositats de Youtube