
La de futbolista és de les poques professions en que és millor tancar les teves emocions i els teus sentiments en una habitació i llençar la clau al mar. Si vesteixes uns colors, has de proclamar el teu amor incondicional cap a ells les 24 hores del dia.
I qui ho dubti, que li pregunti a en Mario Balotelli, nascut a Palermo el 12 d’agost del 1990, davanter de l’Inter de Milà. El noi, jovenet i tot ell un exemple de sinceritat, va dir públicament que ell era seguidor, des de petit, de l’altre equip de la capital italiana, l’AC Milà. I si no n’hi havia prou amb això, unes fotografies fetes amb tota la mala intenció del món, el van enganxar emprovant-se la samarreta negre i vermella a la botiga oficial del club.
Estic totalment d’acord en que no és la millor manera de demostrar implicació amb el club que li paga, però no crec que sigui del tot productiu, fins i tot per l’equip, que quan el jugador està jugant al Giuseppe Meazza sigui increpat contínuament, jugui bé o no. Degut a aquesta pressió difícil de pair, durant el partit d’anada de les semifinals de la Champions d’aquest any, davant del Barça, el jugador es va encarar amb els seus seguidors i, quan l’àrbitre va xiular el final, es va treure la samarreta i la va llençar a la gespa en un gest clar de rebuig.
Ara, el que sí que no té cap explicació, ni pot ser entès de cap manera, és que degut a la seva simpatia cap al màxim rival de l’entitat en la que juga, hi hagi algú disposat a atemptar contra la seva vida. Fa pocs dies el davanter es va trobar els quatre cargols d’una roda afluixats, sabotatge que hagués pogut provocar-li un greu accident i, qui sap, hagués pogut perdre la vida.
Amb aquesta actitud els tifosi de l’Inter poden haver perdut un gran jugador (és considerat un dels jugadors joves de més talent i amb més futur del futbol italià) per no acceptar una preferència, 100% personal, del noi. I com ja he dit abans, en Balotelli l’ha espifiat diverses vegades, però entre poc i massa!
Articles anteriors: