Roc, les meves vacances de setmana santa no han anat tan bé com les teves... o potser si… Recordes que havia de treballar de monitora en aquelles colònies amb aquell xitxarel·lo que vaig conèixer? La mala sort em persegueix. Just el dia que havia de marxar vaig agafar la meva moto fins al lloc on sortíem amb els autocars i em vaig espinyar. Jo, la motxilla i les meves xiruques vàrem sortir disparats cap a l’asfalt. Per sort no em vaig fer gaire mal. La meva prudència i la velocitat de tortuga em van salvar.

Durant uns segons ho vaig veure tot ben negre. Em va despertar un rebombori al meu voltant. Veia borrós, no sabia on era ni què havia passat. Sentia molt de dolor al braç, vaig intentar moure’l però no vaig poder. No era la única part del meu cos que em feia mal: tenia l’esquena feta pols i alguna costella trencada. A l’hospital em varen donar d’alta de seguida però em van prescriure rehabilitació.

El primer dia va ser dur. Encara no m’havia recuperat del xoc (aquell dia pensava que mai més tornaria a conduir). Em va atendre un fisio acompanyat d’un estudiant de pràctiques: en Xavi, un noi amb carona de model de calçotets, d’aquells morenos amb unes quantes piguetes sobre el nas i les galtones, ulls foscos i  llavis molsudets. A partir del segon dia em va començar a atendre ell tot solet. I jo encantada… les seves mans em tornaven loca. No només les seves mans.

No em va fer gens de tall despullar-me de dalt davant seu. Es veia una mica nerviós davant del meu cos sinuós. Les seves carícies repassaven cada una de les meves corbes aliviant el dolor però a la vegada provocant el major dels plaers. Els seus ditets gruixudets recorrien cada un dels meus músculs, de la meva pell, deixant-me un pessigolleig orgàsmic a l’estómac.

Respires malament Aina- va dir a la tercera visita. Com? – vaig dir. Has d’agafar l’aire amb l’estomac i deixar-lo anar ben a poc a poc. Em fer estirar cara ell, amb els pits descoberts. Els meus mugrons, “tiessos” com cigrons apuntaven cap a la seva boca. Volien ser menjats per aquell arcàngel de pell bruna. Les seves extremitats es van disposar sobre el meu abdomen nu, apretant-lo i afluixant-lo al ritme de les meves respiracions inconscientment accelerades. No era ni molt menys un noi alfa. Era un nano tímid, bufó i bastant “sosaines”. M’encantava enrojolar-lo amb una de les meves miradetes d’ulls felins.. hehe (Si, ho sé Roc, sóc dolentona… XD).

Les nostres cites varen deixar de ser concertades. Els massatges ja no només me’ls feia a la clínica. Ja no hi havia límits de parts on tocar. Li vaig deixar explorar cada racó del meu cos, vaig deixar-lo posar en pràctica tots els massatges que no s’ensenyen a les universitats. D’allò si que se’n podia dir plaer. El meu cos s’arquejava a cada carícia, es fonia amb cada frec de les seves mans… de la seva llengua… I és que el nano que semblava tímid es va deixar anar. Mica en mica anava descobrint tot el que s’havia perdut amb 23 anys. Tot un món que per ell era nou. Un plaer carnal que la seva cara mona encara no havia experimentat per timidesa. Ja li havien tret el precinte, però mai li havien fet l’amor. Aquest era el meu gran repte: enamorar-lo. Ja estic cansada dels meus rollos d’una nit. Crec que en el fons totes les dones busquem l’home perfecte: que ens dóni seguretat però a la vegada que trenqui la monotonia. I com se fa? Qui sait, mon ami?

Mentres intentava cercar l’amor de la meva vida la meva figa regava les calces amb l’excitació de les seves carícies. Ell ho sabia i m’excitava encara més el cabronàs! I com gaudia… mare meva!!! Embogia només que li “rocés” la pell.. es corria només que li llepés el dit… era fascinant… brutal, mai havia vist a ningú que li passés cosa semblant!

He decidit una cosa: no me'l follaré. Li vull fer l’amor Roc. Aquesta vegada si! Potser ell és un “iogurín” i jo una mousse caducat… però li vull ensenyar de debò què se sent de diferent… vull que sàpiga com se fa l’amor. Roc… crec que m’estic pillant!!! (Potser és la trompada que m’ha deixat turulata XD).

PD: Xai! Què et passa que ja no m’escrius?? Et noto distant…