Encara no t’agrada la publicitat? Reconeix que hi ha anuncis que t’han marcat la vida… Tot i que siguis super fan de Nesquick i encara te’n facis un per esmorzar ben segur que has cantat la cançó del colacao “Yo soy aquél negrito…” (Alba, deixa-ho!).  Qui no havia fet un ball de final de curs amb la cançó versionada pel Chaval de la peca de “Libre”, movent-se igual que els de l’anunci d’Amena? Va! No em digueu que no! ;).

I què me’n dieu de quan arribaven les festes nadalenques? Un Nadal no era un Nadal sense l’anunci de la loteria del calb amb la música de Doctor Zhivago, el "queremos turrón" o aquells que feia Freixenet, presentat per dues estrelles del moment…Ah! I no havíeu fet mai la broma de “Hola, soy Edu, feliz Navidad!?" Quins records!

No sé perquè però encara ara quan em menjo unes natilles em ve al cap la cançó de “Natillas, Danone… “ ¿Repetimos?  O quan algú es jala un Phosquito recordo els mítics anuncis de "Phosquitos, Phosquitos!!" Com m’hagués agradat protagonitzar un d’aquells spots… I les versions que feies de les cançons de "Con-con-conguitos… estamos requeté bien..".

Al llarg de la nostra vida també hi ha hagut spots que ens han fet riure (aquelles senyores de poble que ballaven soles? Sí, les de Bocatta: “amanece en el pueblo un intenso olor a estiércol… “) o el de les tapitas del bar! També n’hi ha d’aquells que potser no hem entès a la primera, però com que tothom parlava del “Be water my friend…” o d’altres que entén tothom, perquè són per a tots: para los altos, para los bajos…”

Després d’aquesta repassadeta que hem fet us volia preguntar el següent: Quin és l’anunci que us ha marcat la vida? Aquell que encara recordeu i que no vàreu parar de cantar…

Articles anteriors:

L'última acció d'IKEA: posar sofàs als metros

'Per pixar-se de riure', la relació entre la publicitat i el sentit de l'humor

'No em toqueu els ovaris', un article d'Alba Martínez sobre la publicitat masclista