Roc, t’he de confessar una cosa: ara mateix vaig molt calenta. No se perquè em passa, però tinc el desig fervent de follar, de desfogar- me, de fer gaudir a algú tan com jo ho vull fer. Sí, ho sé. Sóc un cas… una setmana sense sexe i ja tens a l’Aineta pujant-se per les parets! El pitjor del cas no és aquest. És que em posa molt, però molt, el meu profe d’interactius. És tan sexy… Deu tenir uns 30 anys, rossenc, amb barbeta.. Buah, increïble. Em poso tonta cada vegada que m’ha de corregir un exercici. No sóc la única… Ja tens a mitja classe bavejant!

Ahir me’l vaig trobar a l’ascensor. Ell i jo sols a l’ascensor. Les nostres mirades es van creuar. Amb un somriure em va preguntar: puges o baixes? – Vaig a la vuitena- li vaig dir descordant-me el botó de dalt de la brusa. –Val, jo també. Quina casualitat, vaig pensar… Creia que el seu despatx era a la segona planta.

Els nostres dits es van trobar damunt del botó de l’ascensor i varen vacil·lar. Tenia la pell suau i càlida. M’hagués volgut fondre entre els seus braços per un instant, sentir la seva olor de més a prop, besar-li cada part del seu cos. L’ascensor pujava com la temperatura del meu cos. El pols se m’accelerava quan els nostres ulls es trobaven. No sabia on mirar. Hagués volgut que es parés l’ascensor en aquell instant, que m’entrés un atac de pànic i que m’hagués de consolar deslliurant-me de la roba, quedant-me mig despullada… Però no va passar! Vam arribar al vuitè pis. Em va deixar sortir primer amb un gest acompanyat d’un somriure (D’aquells en forma de C, Roc.. Hehe). Sorprenentment, es va dirigir cap a la mateixa porta que jo. Era tancada. Ens vam mirar. - És tancat - vaig dir tímidament. – Necessites res?- Va preguntar.

A tu - vaig estar a punt de dir-li - Necessito que em follis, que em toquis les tetes i em pessiguis els mugrons. T’imagino descordant-me els lligacames negres, desfent-te amb la llengua de la meva llenceria, menjant-me tota, besant-me tota. No… no ho vaig dir. De la meva boca només va sortir un tímid “No, no.. és igual”.

Vàrem recular cap a l’ascensor. Si tornàvem a baixar 8 pisos n’estava segura que la temptació em venceria i em llençaria a la jugular. Volia agafar-li la mà i arrossegar-lo cap al primer lavabo que trobés. Encaixar-me a ell com si fóssim un puzzle. Xorrejar fins a deixar-lo ben xop. Volia que em colpegés amb el seu sexe una i altra vegada. Menjar-li la boca. No només volia menjar-li la boca…

Tens uns ulls molt macos- em va dir aleshores. Vaig dissimular el meu enrojolament de galtes mirant cap a un altre lloc. No va ser gaire original per part seva… És el típic que et diu tothom quan tens uns ulls verds com maragdes. Gràcies - vaig contestar. Després de la meva resposta el silenci es va fer etern. Vaig fulminar-lo amb una de les meves mirades felines que van transformar els seus llavis carnosos en un somriure esplèndid. M’hagués passat dies i dies escoltant-lo dir la lliçó. No me n’hagués cansat mai de ni una de les seves paraules que tractava de retenir sense èxit. Encisada pel seu somrís. Hipnotitzada per cada una de les seves paraules.

No se perquè però em venien al cap imatges de la típica “colegial·la” amb les cuetes i el professor castigant-la… En aquest cas al revés. Era jo qui castigava al professor perquè ens havia posat massa deures. M’aixecava la faldilleta de plecs: no duia calcetes. Es tornava boig. En veure-ho s’hi abocava com un gosset famolenc a un os ple de carn. I allà mateix em menjava el cony ben menjat.

L’ascensor va arribar a la planta 0. Tots dos vàrem baixar. –Ens veiem a classe- va dir.

Bfff… ja no puc més Roc! Vine. Despulla’m. Folla’m!