Els àrbitres són les figures més castigades pels aficionats en un estadi de futbol, sovint per mèrits propis (és cert que en altres esports es respecta molt més la figura arbitral, tot i que potser és degut a que el nivell dels arbitratges és més alt). No obstant, a més a més de les ires de la gent de les graderies, a vegades reben patacades addicionals dels propis jugadors.

I no em refereixo a les accions on els jugadors perden el nord i, estan en desacord amb una decisió arbitral, es prenen la justícia per la seva banda i responen fotent-lo a terra a base d’empentes (per sort, normalment no passa d’aquí). Sortosament a la nostra lliga accions com aquestes són difícils de veure, pel que jo vull parlar de les accions “teòricament” fortuïtes.

L’àrbitre principal és el que rep més cops, i de manera més variada. Els cops de pilota poden ser els més perillosos, ja que els pot tombar fàcilment; un cop sec i inesperat al cap els pot deixar ben groggies. El més espectacular, si més no visualment, és la patacada que es poden endur en una acció de força entre dos jugadors. De fet, en aquestes ocasions reben per partida doble, ja que a més a més de ser envestit, en la majoria de les ocasions el jugador que rep la falta li pot caure al damunt.

No obstant, els liniers també tenen la seva dosi. En un frec a frec entre dos jugadors al límit del terreny de joc l’àrbitre assistent ha d’estar ben a sobre de l’acció per poder dictaminar si hi ha alguna acció antireglamentària, i a causa de la poca distància que hi ha entre ell i els jugadors, té números d’endur-se una bona patacada, ja sigui amb la pilota o bé una puntada de peu d’un dels jugadors que pretenia allunyar la pilota.

Però a vegades ells mateixos tenen a la seva mà una autèntica arma blanca; el seu banderí. Estic convençut que a l’escola d’àrbitres els deuen remarcar que no poden assenyalar un fora de banda amb el braç oposat, havent-lo de creuar per tot el cos. O si ho fan, han de tenir en compte que es poden endur un bon cop de banderí. I el que els hi deu fer més ràbia, segur, és que no poden “revenjar-se” traient-los una targeta...El futbol sud-americà és un autèntic especialista en les agressions arbitrals. Si no, veieu aquest vídeo: