Sovint, un estadi de futbol no és simplement una àrea rectangular coberta de gespa i envoltada per milers de cadires. Hi ha estadis que tenen la seva història, i on s’han disputat grans esdeveniments esportius. Per dir-ne uns quants, hi ha el Camp Nou, el Santiago Bernabéu, Old Trafford, la Bombonera, Estadio Azteca.... Però n’hi ha tres que tenen una història especial.

San Siro (inaugurat al 1926, amb una capacitat de 82.955 espectadors), també conegut com el Giuseppe Meazza, és el camp on juguen de locals els dos màxims rivals del Calcio, el Milan (des dels seus inicis) i l’Inter (des del 1947). El primer partit que es va jugar va ser, precisament, un derbi italià, a la tardor del 1926, que es va endur l’Inter. Aquestes instal·lacions han albergat dues Copes del Món (1934 i 1990), i en la segona va ser testimoni directe del renaixement del futbol africà, amb la victòria de Camerun davant d’Argentina, amb un gol de François Omam-Biyik, en el partit inaugural.

Mario Filho (construït com a seu pel Mundial del 1950, amb una capacitat de 183.000 espectadors), més conegut com a Maracaná, és el temple del futbol sud-americà. Durant el primer Mundial que es va disputar en aquest estadi, l’afició brasilera va tenir la primera gran decepció. S’hi va jugar el darrer partit, Brasil contra Uruguai, en el que l’equip local en tenia prou amb un empat per proclamar-se campió, i tot avançar-se al marcador, l’equip Charrúa va ser capaç de remuntar i acabar guanyant el partit, gesta que es va conèixer com a Maracanazo. Sobre la seva gespa han brillat jugadors com O Rei Pelé, Garrincha, Zico i Romario, i diversos equips de Brasil, quan han de jugar un partit transcendental, es desplacen a aquesta seu buscant la màgia maracaniana.

I com a darrera meravella he deixat l’estadi de Wembley (inaugurat l’any 1923, amb una capacitat per 100000 espectadors). El primer partit que s’hi va disputar va ser la final de la FA Cup del 1923, entre el Bolton Wanderers i West Ham United, que es va endur el primer per 2 gols a 0. En aquest estadi s’hi van jugat cinc finals de la Copa d’Europa (el Milan, el Manchester, l’Ajax, el Liverpool i el Barça són els clubs que van aixecar la copa orelluda abans que el tiressin a terra per construir el Nou Wembley. L’últim partit que s’hi va jugar va ser un Anglaterra – Alemanya de preparació pel Mundial de França de l’any 1998. L’any 2002 va ser destruït per, cinc anys més tard, concloure la construcció del nou estadi amb la finalitat d’albergar els Jocs Olímpics de Londres l’any 2012.

Artur Piquet

Articles anteriors:

'El porter, el gran maltractat del futbol'

Els jugadors centenaris de la Premier League