En un equip de futbol, la figura del porter és la més maltractada de totes, bàsicament per la transcendència de les seves actuacions. Si un davanter falla un gol cantat, tindrà altres ocasions per arreglar el seu error, i si no h o fa, hi ha nou jugadors més al camp que poden fer oblidar als ràpidament als aficionats la seva desafortunada acció. En canvi, si el porter falla en una acció vol dir que l’equip contrari, si ha dirigit la pilota entre els tres pals, ha aconseguit marcar un gol, i això té un preu més elevat, no té marxa enrere.

D’errors de porters n’hi ha de molts tipus, i sovint s’ha comptar amb una dosi important de mala sort . Un clàssic és l’assistència d’un defensa cap a ell i, per irregularitats de la gespa, la pilota s’aixeca i, en el moment d’intentar refusar la pilota, el porter etziba una cop de peu a l’aire, mentre l’esfèrica entra a la seva pròpia porteria. O quan per error el refús del porter rebota en el cos d’un davanter contrari i també acaba dins.A vegades també és complicat calcular bé la sortida per fer un bon refús, i el porter veu com la pilota li passa per sobre o pel costat deixant un gol fet al davanter que el pressiona, o adormir-se amb la pilota sobre la gespa a l’hora de posar-la en joc amb el peu.

És cert que hi ha porters que són, amb perdó, molt dolents, però també és cert que sovint se’n sentencia a un per un error puntual, amb més o menys mala sort. I si no, que li diguin a en Julen Lopetegui, que va demostrar la seva vàlua al Logronyés, va fitxar pel Barça la temporada 1994-95 i un error espectacular durant la Supercopa d’Espanya davant del Saragossa el va condemnar a l’ostracisme fins al 1997. I això que el Barça va guanyar el títol!