Des de ben jovenets ens han estat bombardejant amb campanyes de foment de l’ús del preservatiu tant a les escoles com a la televisió, i fins i tot al carrer (em fa molta gràcia lo del carrer perquè veus que els joves tímidament xafardegen i amb vergonya en demanen un, o l’agafen del taulell de la paradeta, us hi heu fixat mai?). L’altre dia, en David, un bon amic meu estudiant de Dret, es preguntava si totes aquestes campanyes tipus “sexe segur” o “no et droguis”són necessàries.

Molta gent pensa que és una despesa prescindible, i no m’estranya si tenim en compte l’últim spot amb aquest tipus de missatges. Suposo que haureu sentit a parlar del “Sólo con condón sólo con coco”.Va ser una campanya molt comentada en el seu moment perquè intentava “parlar” el mateix llenguatge que el seu target, quan en realitat el ridiculitzava (lo del target us sona no? ;)

Voldria puntualitzar, però, que un spot sovint no és tota la campanya, i per tant no es pot jutjar l’èxit d’una campanya només pel típic anunci de televisió que ens toca els nassos entremig de la nostra sèrie preferida. En el cas de les campanyes d’educació sexual, també es contemplen tècniques de Relacions Públiques (no, Relacions Públiques no és repartir flyers a la porta de les discoteques ni fer de noia “florero” en un recinte firal...) i també de màrqueting. (Si us sembla un dia us parlaré de les diferències entre MKT, RRPP i PUB, així quan veieu aquestes lletrotes sabreu què carai signifiquen!)

Last but not least, voldria plantejar el tema de les campanyes institucionals que juguen amb la por, la tragèdia personal i les imatges crues (com per exemple les campanyes de prevenció d’accidents de trànsit). Què en penseu? Creieu que són efectives aquest tipus de campanyes de conscienciació?

Alba Martínez

Articles anteriors:

El per què de tot plegat

Participa a Marcats, el joc sobre el target que ens proposa la publicista Alba Martínez