La història del Livorno, equip del Calcio, està plena d’entrebancs i moments que han amenaçat la supervivència del club. No obstant, la seva afició sempre els ha donat el suport que necessitaven, fins i tot en els moments més complicats, i han deixat mostra del seu comunisme per allà on han passat. Sense anar més lluny, la nit que l’equip italià va confirmar el seu darrer descens a la Serie B, el maig del 2008, els comentaris dels seus seguidors ressaltaven que la màxima divisió del Calcio quedava orfe de sentiments obrers i que els elements feixistes (en Berlusconi i la Lazio entre d’altres) podrien fer i desfer al seu gust.

Durant els partits és molt comú veure, a la corba on es troba situada la part més extrema de l’afició, banderes del Che, estrelles vermelles, pancartes en les que es fan reclamacions polítiques relacionades amb el món laboral, l’antifeixisme i fins i tot defensant la lluita de pobles com Palestina, Cuba o Euskadi. A més a més, alguns sectors de l’afició treuen pit assegurant que ells tenen veu i vot en la presa d’algunes decisions transcendents del club. Sense anar més lluny, asseguren que Lucarelli, un jugador italià que ara està vivint la seva segona etapa al club, va vestir per primer cop la samarreta violeta gràcies a la seva insistència. De fet, el davanter internacional amb Itàlia, va accedir a disminuir el seu sou per jugar a les files del club de la Toscana.

A la lliga italiana, la força oposada al comunisme d’aquesta afició és l’afició de la Lazio. Els incidents entre les dues aficions han comportat més d’un tancament de l’estadi als clubs, però això no vol dir que els facin callar. L’estil de vida que defensen els seguidors del Livorno és molt clar, i com a ideal de vida que és, l’expressaran tan alt i clar com puguin.

Articles anteriors:

Els atacs terroristes en el món del futbol

El benestar dels jugadors, el primer

De celebració a la font