Aquest 2010 no ha començat amb massa bon peu pel món de l’esport. Encara no fa dues setmanes que vam menjar-nos els dotze grams de raïm i si parlem de desgràcies ja ho hem de fer en plural.El primer cap de setmana de l’any es va patir un tràgic atac suïcida, al nord-est de Pakistan, en una pista on es jugava un partit de voleibol. El passat 8 de gener, com tots sabeu, l’autobús que transportava a la selecció de Togo cap a Angola per disputar la Copa d’Àfrica va patir un atac terrorista. Pel que sembla no era un atac contra la selecció, sinó que l’ofensiva anava dirigida cap als soldats que custodiaven l’equip.

No obstant, aquesta lamentable relació terrorisme-esport no és nova. Durant els Jocs Olímpics  del 1972 celebrats a Munich, un grup extremista àrab va segrestar els integrants de la delegació israeliana i va matar a dotze dels components.

També recordo, al desembre del 2004, que durant un partit Real Madrid – Real Societat es va haver de desallotjar l’estadi perquè es va rebre una trucada en nom d’ETA avisant que havien posat un explosiu a l’estadi. Sortosament, en aquella ocasió l’avís va ser fals, però el pànic va envair a tots aquells que havien anat a gaudir de l’espectacle futbolístic.

Les activitats esportives, ja siguin de gran rellevància o de nivells més amateur, són una manera de divertir-se i esbargir-se. Molta gent necessita la descàrrega d’adrenalina que pot arribar a suposar veure un partit del seu esport preferit. Serveix per desconnectar i oblidar per una estona els mal de caps que té cadascú. Durant molt temps el terrorisme ha sigut la principal preocupació de bona part de la població, i seria una llàstima que ens acabessin traient les ganes, a base de temor, de gaudir d’espectacles esportius.

Articles anteriors:

El benestar dels jugadors, el primer

De celebració a la font