Em deixat enrere unes noves festes nadalenques i, com cada any, a casa nostra hem descansat de futbol durant quinze dies. No obstant, a Anglaterra el futbol no para durant aquestes dates, tot el contrari. Aquest any, durant el Nadal, s’han disputat 50 partits (dues jornades de Premier League i una de Copa), pel que els jugadors no poden gaudir d’un més que merescut descans de dues setmanes.

Fins ara sempre havien predominat els discursos que defensaven aquesta tradició, com ara els arguments que defensaven el fet que eren les millors èpoques per poder anar al futbol en família, i que era una manera d’evitar que la flama futbolística s’esvaís del dia a dia dels nens britànics.

No obstant, comencen a sonar amb força les veus que no estan tant d’acord amb aquest costum i, curiosament, provenen dels professionals implicats. Sir Alex Fergusson, la màxima eminència en actiu de la lliga anglesa, no para de recordar que des de la seva arribada a la banqueta d’Old Trafford (1986) reclama un descans hivernal necessari per tots, jugadors i tècnics.

Eriksson, Hughes i Rafa Benítez són els darrers tècnics que s’han afegit a aquest raonament, tot i que crec que el que hauria de fer reflexionar a la federació anglesa és l’opinió de terapeutes, com ara el de l’Arsenal, Gary Lewin, que creu que un calendari tan comprimit pot provocar serioses lesions als jugadors. Estic d’acord amb la idea que els nens han de gaudir del futbol, però els horaris de la Premier crec que ja faciliten l’afluència d’aficionats joves als camps, pel que estaria molt bé que, per un a vegada, prevalgués el benestar dels jugadors que el de certes butxaques que s’engreixen amb una lliga Non Stop.

Artur Piquet

Articles anteriors:

De celebració a la font