El món del futbol és molt passional. Les emocions flueixen de manera incontrolada i, quan s’aconsegueix un èxit, l’alegria es desborda i els aficionats surten al carrer a celebrar sorollosament el títol aconseguit. Cada afició té un racó de la ciutat on sempre acaba la festa, un punt de concentració on tothom sap que si es vol compartir l’alegria amb més aficionat, allà no s’hi trobarà sol.

El més curiós és que, en un nombre destacat de casos, el punt de reunió de l’aficionat és troba presidit per una font. Els exemples que tenim més a prop són els del Barça (font de Canaletes), el Real Madrid (font de Cibeles) o l’Atlètic de Madrid (font de Neptuno), però entre les aficions d’altres països també hi trobem casos semblants.

Per exemple, els seguidors de l’Ajax d’Amsterdam, després de guanyar un títol es reuneixen per admirar als jugadors a la plaça central de la ciutat, Leidseplein, i mentre els jugadors saluden des del balcó del Stadsschouwbrurg Theatre, l’afició es concentra al voltant de la font Hans Snoek.

A Romania també hi trobem un cas semblant, tot i que en aquest cas, en celebracions de caire nacional. Quan la selecció romanesa va aconseguir fer bons papers en alguns Mundials, l’afició es va concentrar a les fonts del Bulevardul Unirii, on es van remullar per celebrar els bons resultats de la seva selecció.

Però aquesta tradició no només es segueix quan l’afició es troba a la seva ciutat. La tradició es troba tan arrelada en la cultura futbolística d’alguns equips que, si els seguidors volen celebrar un títol, siguin on siguin, buscaran un indret on broti una mica d’aigua per poder-se remullar. Un cas molt recent i molt proper el podem trobar al passat mes de Maig, a Roma. Els seguidors culers que van ser a la capital italiana per veure en directe la final de la Champions i que van tenir temps de celebrar el títol in situ van envair la Fontana di Trevi com a substituta ocasional de Canaletes.

Artur Piquet