Fa temps que tenia ganes de parlar de les sèries com a actor molt actiu en la política. Més aviat com a gran inculcador de ideologia i moral. No destapo res, el cinema des de Goebbels ha estat utilitzat per totes bandes per a intentar influir el pensament dels ciutadans. Però com a hereu de la gran indústria cinematogràfica, les sèries han heretat aquesta funció.

L’exemple més clar, per no amagar-se’n, seria the West Wing. Entrar a la ‘cuina’ d’una casa blanca demòcrata no pot tenir un caràcter més polític. Prision Break és un altre sèrie que tracta directament el fet de la política americana –si més no, les dues primeres temporades– i com els interessos econòmics i les grans empreses influeixen en aquesta. Són series amb una ideologia demòcrata i progressista (oju, que no són sinònims) tot i que em fa dubtar el cas de Prision Brake. Situar el ‘complot de les empreses i els interessos de la política americana’ en la ficció potser representa treure’l del món real no creieu? Potser desvirtuaria el discurs, és a dir, Prision Brake podria amagar l’objectiu oposat a la denúncia d’aquesta influència empresarial.

No tant en clau política, sinó en la línia d’influenciar en la moral i l’opinió trobem Dexter, Weeds o fins i tot the Office. Estic plenament convençut que Dexter, tot i ser una molt bona sèrie, sorgeix de la defensa de la pena de mort, del think tank republicà. Tot i que en la mateixa sèrie es tracta molt subtilment el dilema del protagonista, ‘sóc un malalt, no un heroi’. Weeds és una sèrie molt divertida, és una crítica a l’estil de Eduardo Manostijeras de la família model conservadora americana que viu en la urbanització de casetes amb jardí i la relació de tota aquesta parafernàlia amb les drogues. Veieu la introducció de Weeds, la cançó de “little boxes” té tot el significat que persegueix la sèrie. The Office no deixa de ser un show d’humor però òbviament amaga tota la problemàtica laboral dels EUA amb les assegurances mèdiques, la desprotecció dels empleats davant de crisis de la companyia, etc.

Fins i tot, buscant bastant, trobaríem en Lost, alguna cosa relacionada amb alguna ideologia. Més enllà del dilema de la organització d’una societat (per petita que sigui), el lideratge “militars” que és el primer que sorgeix, el contrapès dels líders “espirituals” (Lock, Mr. Eko...) i el com en Jack (o en Sawyer, quan la Dharma) assumeixen un paper polític, de decisió. A Lost hi ha amagat més del que ens pensem. La iniciativa Dharma comporta una proposta científico-social d’una nova organització social basat en l’obra B.S.Skiner (us recomano Walden Dos, un dels meus llibres preferits). Com tot en aquesta sèrie, es deixa anar subtilment en el primer video d’orientació. Lost, contraposa l’espiritual amb el científic constantment, no és un dilema ideològic?

Efectivament hi ha moltíssimes sèries i estic convençut que totes tenen una ideologia que volent o sense, els creadors li han imprès. Això no crec que sigui un motiu per no mirar-les però hem d’estar atents i ser crítics amb el què veiem no fos cas que acabéssim votant demòcrates, recolzant la pena de mort i venent droga a famílies benestants sense saber perquè!

Joan Vallvé

PD: M’agradaria que enviéssiu suggeriments, preguntes i crítiques. Què us han semblat les sèries? De quines us agradaria que parlés? Deixeu un comentari i si no esteu registrats (au va que no costa ni 5 minuts!) o ho preferiu podeu enviar un mail.

Articles anteriors:

'Sèrieaddictes, hem d'estar ben alerta'