De tots és sabut que les cançons, la gran majoria de les vegades, han definit una sèrie. Hem anat cantant les cançons d’inici i de final pel carrer, i fins i tot, ara, les duem com a sintonia del telèfon mòbil. Actualment, segur que molts de vosaltres sentiu a l’autobús o al tren algú que, al mòbil, duu la sintonia d’entrada de Doctor Slump com a to de trucada, o la introducció als capítols de Doraemon com a avís de missatge.

Però no em vull centrar en aquest aspecte, avui vull recordar les cançons més extrañes, que per lletra, gracies als traductors, ens han arribat a través de les series d’animació japonesa.

Segur que més d’un, en alguna quedada nocturna, engrescat (bé de vi del Penedès o d’aigua de València), ha cantat la cançó de l’Ultraheroi, sí home, aquella que fa: “Sooooc l’heroi del mon senceeeeer, em diuen l’Ultraheroooooi. Sí, sí, síiiiiiiiiii, soc el millooooor!”, o bé, aprofitant per exalçar els seus atributs masculins, i en el context de la mateixa sèrie, la part que diu: “Quina trompa, mira quina trompa, troooompa, troooompa!” També, jo encara recordo que cantava, a l’hora de l’esbarjo amb un gran amic meu que treballa al diari Crònica.cat, la cançó del Músculman: “Soc molt fort i el meu nom és Musculàtor, menjo molta carn perquè m’agrada molt! PONC!” (La onomatopeia pertany al porc que sortia d’un dels bols de brou i li clavava un cop de martell).

Per acabar, us animo a presentar-vos als càstings buscatrincàires de Televisió de Catalunya cantant aquestes cançons. Probablement no us elegeixin, però haureu demostrat el vostre esperit jove i festivaler.

Marc Romeu

Articles anteriors:

I diu que a això ho anomenen súperpoder?

Superfreakman, primer article de la nova secció 3XL Remember