La setmana passada es va fer la presentació oficial del nou entrenador de la Selecció Catalana de futbol, l'holandès Johan Cruyff. Centenars de periodistes de tot el món van seguir la presentació amb una expectació mediàtica mai vista. No obstant, és la primera vegada que un entrenador estranger s'asseu a la banqueta per entrenar Catalunya. És convenient que Cruyff, una persona que no parla català, dirigeixi el combinat nacional? O el prestigi que té preval sobre totes aquestes coses?

Maiol Sanaüja: Mig parla l'alemany i parloteja l'anglès. Té un castellà robotitzat i descarta violar el català. I és que ni se l'entén en el seu neendarlès matern, tu! Però en aquest únic viarany, la llengua, tant m'és. De fet, tenim un President de la Generalitat, José Montilla, que ni té fluïdesa parlant en català ni desimboltura amb el castellà. Així que, anem a tractar les pomes veres en comptes de les peres verdes. Estem parlant de Déu, el Salvador, el Mag, el 'Flaco', l'Holandès Volador, és a dir, Johan Cruyff: el millor jugador europeu de tots els temps. I que en Johan hagi decidit, no només dur les regnes de la Selecció Catalana, sinó que, a més a més, fer-ho de franc: ho trobo un regal immens. Si més no, feu l'exercici de consultar les hemeroteques, atès que el dia que l'anomenaren seleccionador català de futbol, mig món se'n va fer ressò, mig món ens va posar al mapa!; mig món, doncs, a partir d'ara, sabrà que existim i que el general de gladiadors com, per exemple, Piqué, Cesc i Bojan, és el millor filòsof del futbol.

Dani López: Personalment, tan me fa, ja que la Selecció Catalana es com si juguéssim els diumenges al camp del poble amb els amics. En general són una colla de suplents d'equips de Primera i jugadors de Segona B que no han trepitjat mai el Camp Nou. Una pila d'arreplegats, en definitiva. Tot i així, la gent que es considera catalana, sent aquesta selecció com l'equip del seu país, un país on es parla català i no pas castellà (un castellà, a més, mal parlat). El castellà mal parlat és la llengua del senyor Johan Cruyff. Un home que va arribar a un país fa molt de temps i que no s'ha dignat ni aprendre el català malament, crec que no es mereix l'honor d'entrenar l'equip on juguem els meus amics i jo a l'hora del pati.