Després de 5 temporades, qui més qui menys ha pensat en quins són els seus Lost’s Greatest Hits. Moments de la sèrie, episodis sencers o fins i tot senzilles frases. Vet aquí els meus Lost’s Greatest Hits, com no, de menys a més:

#7 - “No estem sols” – episodi 1x10

Primer gran gir de la sèrie. Al Hurley se li acut fer un recompte i a conèixer tots els supervivents del vol amb l’ajuda d’una llista de passatgers. La Claire està a punt d’anar de part i el Said s’ha escapat de la Rosseau, només arribar diu aquesta frase. Aquí és on la sèrie té el primer cop fort, on es confirma que la sèrie no serà un supervivientes, en Hurley afegeix: “un d’ells no anava a l’avió”.

#6 - Lafleur i Namaste – episodis 5x08 i 5x09

Són els noms de dos episodis seguits d’aquesta última temporada. En el primer, en Sawyer, la Juliet, en Miles, en Faraday i en Jin deixen de viatjar a través del temps acabant a la iniciativa Dharma durant 3 anys. En Sawyer assumeix el lideratge del grup (finalment), descobrim com ens han canviat gradualment el personatge, ara és una persona calmada i responsable, parella de la Juliette. Tot es trenca en el següent episodi quan la Kate, en Hurley i en Jack aconsegueixen tornar a l’illa amb salt en el temps inclòs (sense en John, el Ben i la Sun que no fan aquest salt). En aquests episodis, les reflexions sobre els canvis efectuats al present/passat i la seva repercussió en el futur/present comença a provocar algun maldecap als Lostaddictes.

#5 - Greatest Hits i la mort d’en Charlie – episodis 3x21, 3x22 i 3x23

Un dels millors moments de la sèrie al meu entendre pel que fa a emotivitat. En Charly viu turmentat per les visions d’en Desmond: sap que ‘ha de’ morir. Al llarg de l’episodi “greatest hits”, escriu els millors moments de la seva vida i els entrega al Desmond per a que els doni a la Claire. Els episodis següents, el final de la temporada, són de llàgrimeta: “NOT PENNY’S BOAT”

#4 - el projecte Dharma – episodi 2x03

L’inici de la segona temporada és espectacular. Reapareix en Desmond (ja l’havíem vist fent footing). M’apassiona el primer vídeo de la iniciativa Dharma i el projecte en sí. Com a fan del llibre “walden dos” em va tocar al cor que mencionessin B.S. Skinner i una sèrie a la que ja adorava establís nexes amb el meu llibre preferit.

#3 - el peu gegant de quatre dits – episodi 2x23

En Said, la Sun i en Jin rodegen l’illa per preparar una emboscada als “altres”. En cert moment, a la costa, veuen un peu gegant de pedra. La frase d’en Said és: “no se què és més inquietant, que la resta de l’estatua hagi desaparegut o que tingui quatre dits”. La grandesa del moment, per mi, és que no se’n torna a parlar fins als finals de la cinquena. La sèrie està plena de “cagaradetes” d’aquestes, és per aquest motiu que revisionar la sèrie és pràcticament millor que mirar-la per primer cop.

#2 - l’últim episodi – episodi 5x16 i 5x17

El final de la cinquena temporada crec que és un ‘momentazo’. Un gran dramatisme envolta la missió que no veuen tots clara i és que llançar la bomba implica el “no ha passat res” teòricament. Són allà per a això, recuperar les vides dels companys morts i desfer-ho tot plegat. Però també oblidar, renunciar al que ha passat, perquè no haurà passat i no ho recordaran. Un gran dilema. Hem de veure com apliquen la “teoria” d’en Faraday els guionistes a la sisena i última temporada.

#1 - The constant – episodi 4x05

El millor episodi en quant a argument, tensió i tractament. Tota una obra mestra cinematogràfica. Comencen a fer-nos jugar seriosament amb la problemàtica espai-temps. Mireu-lo un altre cop si podeu, és senzillament brutal.

Quin és el vostre greatest hit de lost?