Les xarxes socials estan bullint aquests dies amb la idea de Barcelona 2020. El Facebook congrega, a hores d'ara, gairebé 70.000 admiradors d'una hipotètica candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics d'aquí a 11 anys. Això es deu, en bona part al fracàs de Madrid 2016. Però té opcions reals Barcelona d'organitzar altre cop una citat olímpica? Els hi agrada als nostres joves opinadors aquesta possibilitat?

Dani López: Crec que Barcelona hauria de deixar-se estar d'històries i preocupar-se d'altres temes més importants com les pepes al carrer, la futura caiguda de la sagrada Família, els moros al Raval... El que realment crec que seria sensat seria que s'hi presentes Madrid, i que guanyés! Una ciutat com Madrid ja s'hi haurien d'haver celebrat almenys unes Olimpíades, però per culpa dels continus sabotatges i pressions que hi han hagut per part dels catalans, no s'ha acabat materialitzant. En resum, de Barcelona 2020 ni parlar-ne. Espero que aquesta ciutat no organitzi mai més uns Jocs Olímpics, ja que els del 92 van ser un desastre i només va portar masses de gent estrangera que embrutien la ciutat. Al final, allò acabava semblant Marràqueix o una ciutat d'aquestes tercermundistes.

Maiol Sanaüja: I a qui no? Aquesta pregunta no se li pot fer a un llaminer. Si ens agrada els pastissos, aquest n’és el pastís absolut. Però, eps! Ja vam tenir Barcelona’92. I encara que m’encantaria que el Cap i Casal tornés a ser ciutat olímpica, el 2020 ho seran París o Berlin, atès que abans de Rio de Janeiro ho serà Londres. I és que tornem cap als clàssics: cap a les primeres ciutats que acolliren els Jocs Olímpics. Amb tot, optaria per no ser gaire vanitós. Barcelona és la capital dels Països Catalans, això és indiscutible. Ara bé, els tres països dels catalans, si són un, són perquè també tenen moltes altres ciutats destacables. Sincerament, crec que Tarragona i València podrien ser magnífiques candidates. I què me'n dieu que Lleida presentés candidatura pels Jocs Olímpics d’hivern? Per mi, això, no significa plantejar cap bestiesa, però segur que qui no s’estimi gaire d’on és hi tirarà cosses. Vanitat? En absolut! Manca d’orgull propi, de pertànyer d’on s’és.

Guillem Carol: No en tinc ni la més remota idea. Si només és per generar frustració o una estèril i burda rivalitat amb Madrid: no, gràcies. Les competicions estomacals mai m’han interessat. Hi hem perdut massa. Ara, si hi ha opcions de guanyar i, per tant, d’avançar econòmicament i de tornar a situar Catalunya dins del mapa mundial: sí, endavant.