Després de fer-se oficial la derrota de Madrid i la victòria de la candidatura de Rio de Janeiro 2016, és hora de preguntar als nostres opinadors què en pensaven de la candidatura espanyola pels Jocs Olímpics. Hagués sigut positiva, per nosaltres, la projecció mundial que hauria tingut Madrid? La subseu per Barcelona ens hauria fet rememorar els mítics Jocs del 92? O hauria sigut una enganyifa més per robar-nos els calers? Allà va:

Dani López: Sí que hi estava a favor. És més crec que van fer molt mal fet en no escollir Madrid com a ciutat per les olimpíades de 2016. Crec que és una ciutat preciosa per a fer-hi els jocs!!. A més capital d'un país com España, i el mes important, capital d'una llengua que parlen entre 450 i 500 milions d persones. Segurament ara em preguntareu: i perquè les altres no? Chicago, forma part d'un país que en teoria ens hauria de guiar a tots cap a un punt en comú, i el que es dedica a fer es una política únicament per a ells. Rio és un país tercermundista, té moltes més coses a fer que no pas olimpíades. Que es dediquin a solucionar primer les violacions i ganivetades per allà les barraques. Tokio, per últim, gaudeix d'una contaminació atmosfèrica no favorable per a la pràctica de l'esport.

Guillem Carol: Crec que Madrid, com qualsevol ciutat del món mínimament civilitzada, té tot el dret de proposar una candidatura per organitzar uns Jocs Olímpics. S’ho mereix. Ara: si el fracàs de Madrid 2016 ha servit per refredar una molt previsible ‘mareroja’ i una provable inversió estratosfèrica a la capital de l’Estat en decriment de Barcelona, benvingut sigui aquest (nou) fracàs. Com deien a l’escola: el més important és participar.

Nacho Corredor: Probablement, per les conseqüències polítiques que podria haver tingut en clau interna, hagués estat interessant que Madrid fos seu Olímpica al 2016. El futur polític de Gallardón estava en joc... Tot i així, setmanes enrere vaig entrevistar una corresponsal de la BBC Brasil per parlar d'aquesta qüestió i del seu discurs es desprenia la necessitat que tenia un país com el seu de ser capital Olímpica. Com a exemple: Lula Da Silva es va emocionar moltíssim quan va saber el resultat. Zapatero, probablement, no hagués reaccionat igual. L'impuls econòmic que donaran els Jocs Olímpics al Brasil tindran conseqüències més positives que les que s'haguessin donat a Espanya...

Maiol Sanaüja: No, com és obvi. Hi estaria a favor en cas que tinguéssim una Catalunya lliure, és a dir, un Estat propi. En aquesta tessitura tindrien tot el dret del món a organitzar uns Jocs Olímpics. I és que, si fem memòria, amb Barcelona 92 els catalans no vam percebre ni la meitat de la inversió total dels nostres JJOO. És més, bona part de la injecció econòmica del Comitè Olímpic Internacional se la va apropiar Madrid, la qual, si repassem les hemeroteques, no s’hi va disputar cap prova, llevat d’alguna minúcia perquè des del mig de la Meseta es traiés pit enfora i no quedessin desplaçats mediàticament. Aquells JJOO, doncs, malgrat no percebre’n bona part del pressupost inicial, van conduir-nos a un lustre de rescissió econòmica perquè paral·lelament es va dur a terme l’Exposición de Sevilla. I des de llavors, Madrid ha anat a l’alça. De tal manera que no m’hagués volgut imaginar veure una Madrid ciutat olímpica i nosaltres encara formar part de l’Estat espanyol. Les balances fiscals haurien estat un acudit i aquesta hipòtesi una broma de mal gust. Perquè a diferència que ells, nosaltres tenim mar i s’haurien vistos obligats a disputar-hi alguna prova, a deixar-hi algun cèntim d’euro. Però en confiança, ara ja se me’n fot. Que visqui Rio 2016!

Més Batalles:

Karmele Marchante és un model per l'independentisme català?

S'ha de legalitzar la prostitució?