Des de fa un temps, la periodista i col·laboradora del programa Sálvame de Telecinco, Karmele Marchante, s'ha erigit en nova portaveu de l'independentisme català. Aquesta periodista tortosina ha afirmat, més d'una vegada, que és partidària de que Catalunya tingui un estat propi i, a més, s'ha mostrat partidària del republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. A més, en una entrevista a SMS25 va afirmar que l'any 2014 vindria a votar per la independència. Però, Karmele Marchante és un model a seguir? O és tan sols un personatge estrafolari que no ens aporta res?

Nacho Corredor: Qualsevol aproximació que fa una persona no catalana i resident a Espanya a l'indendentisme català ha de ser tractada amb cura. Si ja es difícil pair el discurs raonat d'un economista com en Ramon Tremosa, imagineu la dificultat, i les reaccions, que pot arribar a provocar qualsevol paraula d'una dona amb una capacitat intel.lectual limitada i sortida del Gran Circ de Sálvame. Alguns dirien que quantes més persones recolzin l'independentisme millor; jo, en tot cas, pagaria per evitar segons quin espectacle. Quan Marchante, del no res, es posa a cantar Els Segadors a Telecinco la gent crida... La gent crida contra Catalunya.

Guillem Carol: A primer cop d’ull diria que resta més que suma. L’independentisme, com va dir Puigcercós amb ERC, li sobren friquis. Però bé, mentre no siguem un país normal em temo molt que el friquisme és un mal necessari. Un mal que hem d’assumir i integrar com bonament puguem. No cal fer-ne una bandera però tampoc renegar-ne massa. Mentre no siguem un país normal, la suma és primordial.

Maiol Sanaüja: Em fa cert respecte la paraula model, o fins i tot el terme patró. El que sí puc afirmar -amb total rotunditat- és que la societat catalana, i més concretament l’independentisme català, necessita veure’s reflectit amb les seves icones pertinents per creure’s l’esperança de l’assoliment de la fita: la plenitud nacional. Es tracta, en gran part, d’un efecte placebo. I debatent si Karmele Marchante [web] n’és una o no, sóc partidari que sí que l’és, atès que una persona que senzillament simpatitzi sinuosament amb el seu perfil pot acabar-se formulant si ha de donar cobertura al projecte espanyol o bé cal que aposti per l’Estat propi. En definitiva, si jo fos una persona que passés de puntetes sobre aquest debat d’independència sí o no, i em trobés a mi mateix mitjançant la seva opinió al respecte, de ben segur que, d’aquesta manera, disposaria d’un idèntic semblant, el qual em suscitarà que em qüestioni la discussió sense una diatriba, és a dir, sense una crítica virulenta ja que ella, com hem vist, va reblar que era independentista dins del cor d’Espanya quedant-se tan ample. En conclusió, ha normalitzat el seu posicionament en detriment de la por que propugna el nacionalisme espanyol de per se.

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0