Les sèries existeixen des que existeix la mateixa tele, no és que sigui una novetat que ha sortit fa poc... Però a ningú se li escapa que cada cop estan més de moda.

I si parlem de sèries no podem ignorar Lost. Més enllà de l’èxit i de la bona crítica, Lost és un dels exemples de la bogeria per les sèries. Amb Lost, molts de nosaltres hem descobert l’ordinador com a una segona televisió hasta-fins-i-tot millor que la del menjador. Una tele sense anuncis ni dobladors que parlen tevetresí, que no et fa esperar per veure la temporada que els americans ja estan veient, la que es consumeix al teu ritme i s’adapta al teu horari.

Aquest dimarts ha fet 5 anys que s’emetia l’espectacular episodi pilot de Lost, el més car de la història. Arrencava després d’un canvi en el mercat cinematogràfic i televisiu als EUA. Davant una crisi del cinema, la indústria es volcava a les TV Shows i començava a canviar hàbits socials. Un canvi que a Europa –donada la poca capacitat de reacció de les televisions– ha anat de la mà d’Internet i que per tant, els joves hem viscut encara més de ple.

Passades aquestes 5 temporades i a l’espera de la 6a i última que arribarà a principis de 2010, Lost s’ha instaurat com una nova manera de classificar-nos: barça – espanyol, dretes – esquerres, mac – PC, platja – muntanya, carn – peix... ara també Lost –notLost.

I més enllà de Lost, en aquest canvi ha nascut una nova tribu urbana o si ho preferiu, un nou tipus de freaky: el sèrieaddicte. I amb ell s’ha creat un nou tòpic entre el grup d’amics: el camell de sèries, cadascú té el seu. El camell de sèries és aquell paio que té un interès, si més no sospitós, en enganxar-te al màxim de sèries possibles i que setmana rere setmana arriba amb una droga nova: “mira’t aquesta sèrie que és brutal”.

En fi, Lost, Dexter, the Office, Weeds, in Treatment, the Big Bang Theory, Fringe, House... n’hi ha per a tots els gustos, aquí anirem parlant-ne i comentant-les. S’accepten suggeriments!

Benvinguts sèrieaddictes, sóc en Joan i estaré encantat de ser un dels vostres camells de sèries.

Joan Vallvé