Torna la Batalla de les Idees, i ho fa amb el principal tema de debat aquests dies: la consulta popular d'Arenys de Munt. Amb un 40% de participació i un 96% de la gent a favor del SÍ, la jornada d'ahir a Arenys ha marcat un precedent dins del sobiranisme català. Però potser ens hauríem de preguntar si tot plegat servirà d'alguna cosa. Té sentit una consulta que no és vinculant? Serà la passa definitiva cap a la llibertat? En Maiol Sanaüja, en Nacho Corredor i en Guillem Carol tenen molta cosa a dir-hi:

Maiol Sanaüja: Sí, totalment! Perquè davant del desencís generalitzat que s’aprecia a arreu de la nació, rondinar de cara al vent no es pot convertir en el nostre esport nacional. Per aquest motiu, la consulta per l’autodeterminació a Arenys de Munt és un punt d’inflexió per mostrar el nostre malcontentament envers Espanya i la nostra disconformitat en seguir pedalant amb la seva bicicleta. Arenys de Munt és, doncs, l’espurna per no defallir i no caure en un buit entelat de boira permanent. Perquè la política catalana necessita èpica i creure’s que pot ésser ella mateixa si arracona la gestió de les engrunes. Alhora, la consulta és beneficiària per tal que no seguim alimentant la concepció que som naïfs de mena. Perquè ja no ens podem permetre el luxe de murmurar manifestant desgrat per sota del nas i amb la cua entre cames. Perquè s’ha acabat això de pensar que podem saltar la paret però no opinar per por que siguem malvistos pels espanyols. Perquè, en conclusió, jo vull portar-m’hi bé amb ells: però ells a casa seva i nosaltres a casa nostra. Ells reforjant la i nosaltres reconstruint el nostre imaginari col·lectiu. Existir sense demanar permís. No té més.

Nacho Corredor: Darrera de la banalitat que suposa fer una consulta que no té cap sentit (s’imaginen vostés que a Santander la majoria de ciutadans diguessin que estan a favor de que Espanya torni a ser un Estat sense autonomies? Quin sentit tindria? I conseqüència? I fonament legal? Cap), s’amaga un problema estructural. Que les lleis no permetin als municipis decidir sobre Comunitats Autònomes és normal; ara bé, que les lleis no deixin a les CCAA decidir sobre sí mateixes és un altre (i gran) problema.

Guillem Carol: Desconec completament si el referèndum d’Arenys de Munt passarà a la història com una anècdota o com l’embrió de la independència. Una cosa sí que tinc clara: a base de retòrica anem normalitzant els conceptes. A còpia de verbalitzar-los els fem baixar del pedestal i els hi anem donant forma. La idea d’independència cada vegada està més present en les converses de carrer. Ja no és una idea de quatre friquis o d’un grapat de romàntics. La independència és una via plausible i cada cop més recolzada entre la societat. L’èpica és necessària. Ara bé: s’ha de mesurar i dosificar si no volem que ens ofegui.

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0