Aquella tarda plovia, havia estat un dissabte gris i l’Irena no tenia cap motiu per pensar que el dia hagués de canviar. Estava asseguda davant de la llar de foc encesa, acompanyada d’un càlid encens i d’una copa de vi que, tot i que ara era plena, ja havia buidat diverses vegades en poca estona, mentre llegia aquella novel·la que mai s’acabava i que ja la tenia ben avorrida.

Eren finals de març i feia un temps espantós, la primavera ja s’havia iniciat, però curiosament l’època de bon temps i d’aquell solet tan agradable, encara no havia aparegut. La forta tempesta no havia parat en tota la tarda i tot i la gran quantitat d’aigua que havia caigut, el cel continuava ben fosc.

L’Irena portava un parell d’hores llegint mentre les vives flames li escalfaven la pell, per aquest motiu tenia les galtes ben vermelles i portava la brusa mig descordada. S’avorria, i sense saber com, començà a tocar-se. Li agradava donar-se plaer a si mateixa, era una dona independent, i es sentia orgullosa d’arribar a les estrelles sense l’ajuda de ningú i curiosament, aquesta idea l’excitava encara més.

Ella i només ella sabia com masturbar-se. Ja des de ben joveneta, quan descobrí el plaer que ella mateixa es podia proporcionar, es proposà conèixer tots els racons del seu cos. Ja feia anys que seguia el mateix ritual i així ho va fer una vegada més: començà a tocar-se suaument, fent girar un dit damunt del clítoris, a poc a poc, amb dolçor, i després de repetir aquest mateix moviment diverses vegades, començà a penetrar-se a si mateixa amb els seus propis dits, primer un, després dos, i tres...

No li calia cap consolador o alguna joguina d’aquestes modernes, ella sabia exactament com havia de moure tan la mà com el cony per arribar a l’orgasme. I així ho va fer, movent-se tota ella, ràpid i més ràpid, com si hagués embogit, amb una mà dintre la vagina i l’altra agafant-se fort un pit, amb la ment completament amb blanc, només era ella. Ella i el seu cos. Ella i els seus pits, i el seu sexe, i les seves mans xopes i el seu sexe, i els dits que lliscaven ràpidament, i el sexe, i els dits, i el sexe... i de cop, silenci. Es va aturar. Un cop més havia arribat a l’èxtasi. Va fer un glopet petit de vi, n’hagués fet un altre, però just a l’acostar-se la copa als llavis el va veure. L’Edu, el seu veí. Balcó per balcó, només els separava la pluja.

L’Irena estava completament nua però no es va tapar, l’ampolla de vi que havia anat bebent durant tota la tarda començava a notar-se i tenia ganes de festa. Sense canviar l’expressió de la cara li va picar l’ullet al seu veí. Sabia que estava casat, però tenia ganes de jugar, no li importava.

L’Edu que havia observat pràcticament tota l’escena, és notava el membre més dur que mai. Però ell, que sí que li importava, se n’oblidà de que estava casat. La mirada i l’actitud de la seva jove veïna li havia dit tot. Va baixar les escales ràpidament i no va haver ni de prémer el timbre. Totes les portes estaven obertes, fins i tot les que conduïen al secret calent i humit de l’Irena. No va caldre cap paraula, només veure-la vestida amb una arrugada camisa blanca i la copa de vi a les mans, se li tirà a sobre. No calien preliminars, tots dos estaven massa excitats.

L’Edu començà a penetrar a l’Irena allà mateix, al terra, amb força, amb molta força. Podia notar la seva escalfor, els seus líquids, el seu cos respirar fort i més fort... No deixava de grapejar-la per tot arreu, els pits, el cul, el clítoris... no donava l’abast... però tot i així, no deixava d’entrar i sortir de dins d’ella. I ella flipava, mai l’havien follada d’aquella manera. Mai havia pensat que un home pogués donar-li aquella sensació.Ho van fer a tots els llocs possibles, al terra, sobre els fogons, al sofà, davant la llar de foc, a les escales... sense descans, no volien acabar mai amb aquella bogeria de plaer.

Fins que l’Irena el va aturar. Estava decidida, volia complir una de les seves fantasies sexuals, una mica exhibicionista, però a la fi i al cap, una fantasia. l el va agafar de la mà, sense deixar de masturbar-lo amb l’altre, i es va dirigir cap a la porta corredissa del balcó i la va obrir amb més energia que mai. Encara plovia amb força, fins i tot queia un llamp de tan en quan. L’Irena sabia que es trobava en el lloc perfecte i en el dia perfecte per fer-ho com sempre havia desitjat. L’Edu no dubtà ni un moment, estava massa calent i aquella idea l’havia excitat del tot.

L’aigua de la pluja era freda i aquell contrast entre els cossos calents d’home i dona era indescriptible. L’Irena estava sorpresa i complaguda, i l’Edu encara no se’n s’havia avenir. Van fer l’amor durant hores, enmig de la tempesta, entre llamps i trons, gemecs i crits, i exposats a tothom. Però no els importava. Tant l’una com l’altre, tingueren l’orgasme més sensacional de la seva vida, que com per art de màgia arribà per tots dos al mateix precís instant. Els seus líquids es barrejaren segellant així, una tarda aparentment avorrida, però que acabà amb una autèntica bogeria sexual per la parella de veïns. Sense cap mena de dubte, aquella tarda havien tingut el millor polvo de la seva vida.

I ara, després de moltes altres tempestes, encara es saluden a través de la finestra amb un somriure, tal i com fan els veïns. L’Edu continua la endavant amb la dona i els fills, i l’Irena, s’ha enamorat d’un jove escriptor amb qui ara comparteix la seva vida. Tot i així, cal dir que tots els dissabtes de tarda plujosa, tan l’Irena com l’Edu, desapareixen misteriosament.

 

Autora: Hedwig

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0