- Hola, Saül!

- Hola!

- Primer de tot: què va passar realment en la cita amb la Mireia?

- Puc prometre que no hi va haver tema. Vam fer un cafè i vam xerrar. Em va servir per descobrir que la Mireia eren dos, una parella, tots dos professors de secundària. En Manel Riu no és el meu tipus, i la Mir Roy està compromesa amb en Manel. Per tant, res de res.

- Avui dia, Saül Gordillo és, a més d'un prestigiós periodista i director de l'ACN, un dels noms de referència a la blocsfera catalana. Com va començar la teva activitat blocaire? Com has arribat fins aquí?

- Quan em dieu que sóc una referència, em sona massa presumptuós. Em sorprèn a mi mateix, perquè al capdavall el meu bloc és un espai personal. El bloc va començar com una vàlvua d’escapament, com un divertiment. Va ser el juliol del 2004, m’ho va proposar l’Assumpció Maresma, que estava arrencant els blocs de MésVilaweb, i allò que broma en broma era una distracció em va acabar enganxant fins al punt d’escriure un apunt gairebé diari i de referenciar un munt de blocs polítics.

- Quin creus que és el secret de l'èxit del teu bloc? En quin sentit creus que ha influït sobre el teu propi èxit professional, si és que ho ha fet?

- L’èxit deu haver estat la constància, la generositat dels enllaços, la pluralitat i suposo que haver estat dels primers a parlar dels blocs polítics. Molta gent associa el meu nom a la blocosfera política, però en realitat jo sóc periodista, que és l’únic que sé fer en aquesta vida. És evident que el bloc m’ha influït i m’ha proporcionat un cert ressò, però també algun maldecap. Ha pagat la pena.

- El teu bloc és eminentment polític. Com veus l'actualitat política del país? Per on creus que caminarem durant els propers dos o tres anys?

- Ningú no ho sap, això. En funció de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i de la negociació del finançament, algunes coses es precipitaran o no. En tot cas, hi ha fets objectius que demostren que alguna cosa està canviant. El postpujolisme viu avui amb un Estat que ha de fer públiques les balances fiscals, que cada cop pot dissimular menys les dilacions i els intents de descafeïnar-nos com una autonomia qualsevol, i amb un PSC que al Govern ha de marcar distàncies respecte al PSOE mentre que a l’oposició no hauria tingut necessitat de proclamar la seva sobirania. Mentrestant, CDC avança cap a posicionaments més autodeterministes, això que diuen “dret a decidir”, i ja no sona excèntric que un partit independentista i una força ecologista tinguin responsabilitats de Govern. Vist amb perspectiva, hem perdut un personatge irrepetible com Pujol, que segurament ens havia fet creure que érem més del que som, però l’alternança i el relleu generacional han d’anar bé per nassos. Crec molt en aquest país, malgrat els problemes reals que tenim. El sobiranisme està marcant l’agenda i ho continuarà fent en el futur.

- Darrerament sembla que tot és 2.0. Hi ha polítics 2.0, sobiranisme 2.0, i a la que et despistes el teu jardiner també és 2.0. No trobes que hi ha massa xerrameca al voltant de tot el tema aquest del web 2.0? Què té de contingut i què de simple palla?

- Estic molt d’acord en aquesta saturació de dospuntzerisme. Jo també n’estic tip. Crec que tot el que fem virtualment no té sentit si no toquem de peus a terra. Inqüestionablement la web 2.0 ha canviat la xarxa, l’ha obert i ha facilitat la participació. És un èxit col·lectiu, una autèntica revolució. Però no hem de perdre de vista una dada: a Catalunya només la meitat de la població accedeix a Internet. Per tant, tenim la meitat de la ciutadania al marge d’aquesta revolta.

- Què li aporta escriure un bloc a una persona que ja escriu en àmbits públics com un diari?

- Actualment ja no escric en cap diari, però si ho fes la qüestió no canviaria perquè un bloc no és un mitjà, sinó una eina de comunicació. Un espai personal, encara que sigui d’un periodista, mai no podrà ser el mateix que un mitjà o el producte d’una empresa periodística. El llenguatge del bloc és molt diferent al d’un article de premsa escrita, tot i que cada cop més els mitjans tradicionals no poden obviar la frescor, l’hipertext, la integració de diferents formats i la participació dels lectors, i s’hi veuen influïts.

- Creus que els blocs i similars poden arribar a substituir els mitjans de comunicació tradicionals?

- No, només faltaria. Els ciutadans no podran suplantar els periodistes, ni els blocs els mitjans. Crec que són complementaris, que obliguen els mitjans a posar-se en tensió creativa i ser més exigents amb si mateixos, però el paper del periodista encara té molt de sentit en la nostra societat. El ciutadà pot crear i difondre continguts, però al periodista li hem d’exigir una capacitat crítica, una deontologia i una mirada propera però distant alhora.

- Hi ha molta gent que pensa i diu que el Twitter, el Facebook o els blocs estan cridats a revolucionar la vida social i política. Predicció encertada o excés d'entusiasme?

- Ja ho veurem. En molt pocs anys, la tecnologia ens ha canviat la vida, i encara ens la pot canviar més. Per a una societat necessàriament mobilitzada com la catalana, l’activisme té i seguirà tenint una gran oportunitat a través de la xarxa. Avui tenim aquestes eines de la xarxa social i la web participativa, però cada dia n’apareixen de noves i és una evolució constant a una velocitat exponencial.

- Què me'n dius del Plurk? L'has provat? Quins avantatges i desavantatges li veus respecte del Twitter?

- Hi he entrat, però encara no li he dedicat prou temps com per formar-me una opinió. Conec tuiteros que sostenen que Plurk matarà Twitter, i pluquerus que hi veuen mancances.

- Una pregunta tonta però inevitable: recomana'ns els cinc blocs catalans que creguis més aprofitables d'entre tots els que coneixes.

- No és que sigui tonta, és que és compromesa, la pregunta. Al meu bloc he recollit una setantena d’agregadors de blocs territorials i temàtics en català, que deuen aixopluguar milers de blocs. Dir-te’n cinc és un exercici massa complicat. Recomano que la gent navegui i es deixi endur per la curiositat.

- Ja per acabar: què li recomanaries a un jove que es volgués iniciar en el món del periodisme a través dels blocs i el web 2.0?

- Que aprofiti al màxim la web 2.0 per donar-se a conèixer, per incentivar el seu talent i establir relacions i fer xarxa. Però que no confongui la web 2.0 amb el periodisme, que no són el mateix.

I ara volem que et sotmetis al particular tercer grau de sms25:

· Acaba la frase: Quan sigui gran vull ser...

- Com tu.

· Què li demanaries al president de la Generalitat?

- Valentia.

· Quin és el lloc més estrany on t'ho has muntat?

- En un mirador d’aquells de fusta que hi ha al Delta de l’Ebre, mentre passaven els ocellets...

· En una nit de festa, quantes copes beus i de què?

- Ara he perdut molt. Si no haig de conduir, tres. De què? Perdoneu, però el dubte ofèn. Gintònic, of course.

· Què val una barra de pa de mig?

- Una baguette a la benzinera de Calella val 95 cèntims. Ha baixat, perquè abans valia 1 euro i 10 cèntims. Però segons Zapatero la barra de pa està a mig euro... a La Moncloa, deu ser.

· Quin és l'últim país que has visitat?

- Bèlgica.

· Què estaves fent ahir a les 12 de la nit?

- Escrivint en el meu bloc mentre mirava de reüll Mujeres desesperadas a La 2, amb el portàtil estirat al sofà de casa.

· Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

- T’ho has guanyat!

· Una ambició...

- Que torni a ser “lliure i plena...”

· Un referent...

- En Joan Pujadas, de Pineda de Mar.

· I un projecte de futur...

- Plantar un arbre, que ja fem tard.