Hola, Gerard

Bones!

És la primera Acampada Jove que dirigeixes. Com ho portes?

És cert que és la primera que dirigeixo, però tant jo com l'equip director d'aquest any ja portem unes quantes edicions desenvolupant diferents responsabilitats. Això ens ajuda d'entrada a conèixer quines són les necessitats i problemes que planteja tota Acampada Jove, tot i ser cert que dirigir-ho per primer any fa que prenguis consciencia de la magnitud, volum i importància festival. Per sort ho fem entre tots i tenim gent realment experta en molts àmbits. Sense ells seria impossible tirar endavant.

L'Acampada Jove s'ha consolidat com un dels festivals d'estiu més grans de tot el país. Quin creus que és el secret del seu èxit?

Jo crec que l'èxit ha sigut la constància i el treball. Vam començar sent pocs centenars el primer any i ara som desenes de milers, i aquest camí no l'hem fet a base de grans salts sinó del treball de formigueta. Hem anat implementant millores sostenibles, creixent manera sostinguda. Hem escoltat el public acampat, i això ha creat una fidelitat vers el festival i ha contribuït a la connexió entre acampats i organització. D'aquesta manera, el producte que oferim dóna resposta al que volen la majoria d’assistents. No ens hem obsessionat amb l'aparició de nous festivals clons del FIB, sinó que hem mantingut la nostra línia.

Què hi troben els joves, a l'Acampada, que no es pugui trobar a altres festivals estiuencs?

El tret distintiu de l’Acampada és poder compartir durant tres dies un espai d’oci però també un espai polític amb un gran nombre de joves del país que comparteixen idees semblants i compromís amb les mateixes. La combinació entre festa i contingut polític genera un bon rotllo i complicitat entre acampats i organització que no es pot trobar en festivals amb vocació comercial.

Quan l'Acampada va néixer, el panorama dels festivals d'estiu estava molt més despoblat que ara. Com afronteu la competència que suposa que al juliol quasi cada cap de setmana hi hagi algun festival a la vista?

No ens preocupa que augmenti el nombre de festivals. Tot i l’augment de la oferta ha augmentat també el públic de l'Acampada, precisament pels nostres trets distintius. Com més oferta d’oci millor, i  de tota manera per més festivals que hi hagi ningú podrà competir pel que fa a la combinació entre festival musical i aplec polític. D’altres festivals similars a l'Acampada han aparegut de tant en tant però han tingut una existència molt breu precisament perquè no tenien darrere bagatge d'aquella.

Quines novetats presenta l'Acampada Jove 08? Què hi podrem trobar que no haguem trobat en anteriors edicions?

Una de les apostes que hem fet aquest any és transformar l'Acampada en aparador de grups emergents del país. En aquesta línia hem arribat a un acord amb Festour cedint-los el dijous, que serà aleshores “el dijous Festour”. Al mateix temps també aquest any potenciem el concurs de grups novells, tot tractant de crear un espai de música jove al si de l'Acampada. Enguany tindrem cinc grups provinents de diferents concursos territorials. El guanyador d'entre tots cinc anirà l'any que ve a l'escenari principal de l'Acampada.

Com definiries l'aposta musical d'enguany de l'Acampada?

Festiva, fresca i variada.

I l'aposta política? Quin és el missatge que es vol transmetre aquest any?

El lema d'enguany és Viu la independència i aquest serà el fil conductor a partir del qual s’aniran programant diverses xerrades i activitats, ja sigui amb autors relacionats amb la qüestió nacional com en Víctor Alexandre, amb referents internacionals com ara Martxelo Otamendi, etc. Les xerrades giraran al voltant de temes d'actualitat i, també, de temes relatius al medi ambient.

Ja fa anys que, com a militant de les JERC, estàs implicat a l'Acampada Jove. Tant de temps deu haver donat per a moltes anècdotes. Explica'ns la més divertida.

N'hi ha una que ara la recordo amb un somriure, però que quan va passar va ser un moment crític. A la darrera Acampada Jove d'Arbúcies vaig haver d’acabar regulant el transit d’accés de la carretera de la zona d’Acampada. Recordo molts cotxes, busos, tothom pitant i els Mossos sense venir. Vaig acabar amb un atac d’ansietat!

A nivell més anecdòtic: d'on carai ve el crit de “Antonio!” que tot déu crida a la zona d'acampada a altes hores de la nit?

(Riu) Vam estar-ho investigant. Ens van dir que era un crit que venia heretat del Senglar; es veu que la gent va posar-se a cridar-ho per motius desconeguts. Al poc temps se celebrava l'Acampada i com hi ha molts joves que van al Senglar i després a l'Acampada Jove, doncs mira, es van endur amb ells la broma.

I a nivell més seriós: quin és el futur que se li planteja a l'Acampada?

Jo crec que el repte que tenim és ser capaços d'adaptar-nos als nous temps, als nous gustos d’oci dels jove, sense perdre l’esperit i les arrels de l’Acampada Jove, que encara són plenament vigents.

I a les JERC?

El nostre repte és aconseguir augmentar més que mai la consciència entre el jovent que cal aconseguir un país lliure i una societat justa, perquè els joves ho necessitem mes que mai. Així mateix, volem difondre la idea que sense emancipació juvenil no hi ha emancipació nacional.

I ara volem que et sotmetis al particular tercer grau de sms25:

Útil pel projecte independentista.

Que es faci digne de la institució que representa.

Millor no t’ho explico (riu).

Una o dues de whisky amb cola.

No en tinc ni idea perquè mai compro pa de mig des de fa anys. Compro pa a l'engròs i el congelo.

Espanya, vaig estar a Salamanca.

Encartellant pel Baix Llobregat.

Aquí es parla català! (riu)

Veure la selecció catalana a la final d’una Eurocopa.

El Tisner.

Acabar de muntar les meves vacances d’estiu (riu).