Hola, Mireia!

Ei!, hola bonic!

Primer de tot: com és això de ser un ens de ficció?

Buenu... ves... be... que vale, que finalment ha resultat que sí que jo era un enze de ficció, però mira... aquí al Més Enllà Blogaire s’hi està prou be.

Parla'ns una mica de la teva vida, en general: qui eren els teus pares, on vas néixer, com vas anar a parar a l'ensenyament...

Doncs els meus pares eren aixís convergents, bona gent però convergents, que jo me’ls estimo molt, i vaig néixer a Barcelona al 1980, i hem vaig fer profe estudiant molt molt molt, que la Laura diu que vaig aprovar opos follant, si ves mira, es clar que follava quan estudiava opos jo, i també menjava, i escoltava el Jiménez Losantos, i llegia programes electorals de CiU, i escoltava música...

I dels teus autors què ens pots dir? Parla'ns una mica del Manel i la Mir.

Buf!, no els conec gaire, es veu que son de la Franja Deponent, que es una cosa aixís allargassada que hi ha a Aragó, i la gent que hi viu parla català, i en diuen Franja Deponent perquè fan servir els verbs deponents llatins (loquor, morior...), que els verbs deponents llatins es conjuguen en veu passiva però tenen un significat de veu activa, i les autoritats aragoneses son molt passives amb la llengua catalana, i el Manel i la Mir son veus actives defensant el català, i d’aquí ve tot.

Com se't va acudir fer-te un bloc? Va ser idea teva o t'ho va proposar algú?

La Laura m’ho va proposar, i després es queixava perquè deia que jo hi explicava massa marranades ves.

Del teu bloc, en Manel i la Mir n'han tret recentment un llibre: Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). Parla'ns del llibre i, si vols, mira de convèncer els lectors d'sms25 de que se'l comprin.

Doncs el llibre..., el Manel i la Mir m’han corregit moltes coses, que diu que jo feia massa faltes, i que vaig contar de manera molt embolicada la història del Ricard, i que patatim i que patatam, vale, d’acord, però que no hem critiquin tan, que al cap i a la fi hem van crear ells, o sigui que les faltes d’ortografia igual eren d’ells i no meves eh?, que aquests creadors meus es passen de llestets, buenu però la novel·la està força bé, i jo crec que la llegirà prou gent, no solament els 25 sado-masos que tu dius.

Parlant de llibres, mentre el teu bloc estava en actiu vas tenir una polèmica amb l'escriptor Toni Ibáñez. De què va anar la cosa?

No ho se gaire, que ara els llestets del Manel i la Mir diuen que vaig ser jo qui va discutir amb aquest ciberfucktotum esferosfèric, molt espavilats ells, que van ser ells els que m’hi van embolicar, o sigui que ja ho explicaran ells quant vulguin.

Segurament (bé, no: seguríssim) un dels elements més atractius del teu bloc era que hi parlaves profusament de sexe i, a més, en un to que a tots els lectors ens encantava: amb naturalitat, amb humor i amb un xic d'innocència. Què és el sexe per a la Mireia?

El sexe..., vine cap aquí bonic, vine vine, aixís..., però però, colta!..., sembla mentida, au te aquest mocador i neteja’t, aixís no és aixòs eh?

Ehem... El teu bloc també era molt conegut entre la blocsfera política, ja que hi parlaves prou, del tema. I sovint barrejant-ho amb el del sexe. Què tenen a veure l'un i l'altre?

Sí, aixòs, un “ehem” i a preguntar de política, que el senyor ja ha tingut un gustet, precox però gustet, i a mi que hem bombin no?, que no hem penses fer res eh?, hombre!

Seguint amb el tema del sexe, ordena les teves prioritats: sexe, drogues, fideuà.

Sí, ja pots preguntar ja, molt boniques les preguntes, i jo què?, no la saps fer servir per a res més que per preguntar la llengua tu?, no penso respondre fins que no facis lo que has de fer.

Què en penses, de les drogues? N'has pres mai? Trobes que s'haurien de legalitzar o de perseguir encara més?

La la lalà, la lalà...

I ara unes quantes preguntes curtes: sexualment, prefereixes homes o dones?

Tumb tumb tumb tumb, dua dua.

I a nivell amorós?

Txun txun paratxín paratxín.

Una mamada o un cunnilingus?

Un cunnilingus, gràcies..., ara, aixís..., suau, no siguis bestiota!... sí, ai!

Alguna preferència quant als penis?

Calla i segueix llepant, coi d’home!… ara, sí, ai, buf, doooolcet, jaaaaaaaaaaaaa..., ostres, ha estat bé.

I quant als conys?

Eh?

París o Sant Pol de Mar?

Hosti, no siguis tan preguntatio precox, espera que respongui a l’anterior, d’aixòs, que els txitxis m’agraden de tota mena, però el mes dolç del Mon es el de la meva Laureta, i entre París i Sant Pol...

Hillary Clinton o Barack Obama?

Calla una mica tiu!, doncs deia que entre París i Sant Pol hem quedo amb Sant Pol, mentre no facin alcalde al raru del Vigatà, però París està molt bé també, que jo amb la Laura m’ho vaig passar força be a París, per exemple una nit, amb la cançó I will survive, que la Laura dolça dolça…

Defineix en no més de vuit paraules la felicitat.

Mira, que et bombin, doncs Barack Obama, au!

Digues els teus cinc blocs favorits.

La felicitat es viure al meu blog, amb la meva Laureta.

Ja per a acabar: què et sembla sms25?

En què quedem?, 25 o 5?, mira, diré un blog molt minoritari i molt bo, i que ningú no s’enfadi, que n’hi ha molts de molt bons però aquest no es gaire conegut i paga la pena de visitar-lo: Diari de Cuernavaca (http://ddcuernavaca.blogspot.com/), que no se qui el fa.

Oh, se'ns oblidava: les famoses calcetes del pollet te les vas comprar tu o te les va regalar algú?

Ah, a mi també se m’oblidava una cosa, que dic que aquest portal que feu dels 25 sado-masos o sms25 o comesdigui està molt bé, que diu la Patrícia Gabancho que el català ha d’ocupar el terreny de la cultura popular o malament rai, que cultura popular no vol dir cultura de poca qualitat sinó cultura a l’abast de tothom i que no sigui un pal, i vosaltres ho feu molt be aixòs de la cultura popular en català amb l’sms25, bona cultura popular per a joves, i les calcetes del pollet me les va regalar la Laura.

Qui?

Bufalí!, tu ets un bonic però quant no ets precox ets tardix, ai senyor aquest jovent!