Ets un personatge polèmic?

Jo no m'hi considero, però tal i com estan les coses, entenc que hi hagi gent que consideri polèmic dir el primer que se't passa pel cap. Jo no tinc gaires filtres, degraciadament. El cert, però, és que és divertit crear-ne de tant en tant.

Es pot viure a base de dir tonteries?

Sí. Hi ha molta gent que viu d'això. Si et refereixes als que ens dediquem a escriure, és evident; diem moltes tonteries i ens paguen per dir-ne. És tot un èxit poder viure d'això.

Per què Jesucrist era marica?

No crec que ho fos. De fet, podria ser però tampoc m'interessa gaire. Era només un experiment per veure com reaccionaria la gent al veure un títol com aquest. Jo pensava que es podien fer bromes d'aquest tipus, però es veu que no. Després de l'èxit de crítiques negatives rebudes, he entès que és complicat encara dir aquestes coses. Per sort, és un llibre de culte amb petit format i adreçat a un públic que entengui aquest humor. La gent que l'ha comprat no s'ha escandalitzat.

És un llibre que hagi rebut boicot?

Sí. L'Església segueix tenint massa poder, i es referma cada cop que surt una notícia sobre què ingressen per declaracions de la Renda, per exemple. Això és una cosa que m'enerva sobiranament. Si no podem rajar de l'Església, és que encara tenen massa poder.

Has notat el silenci informatiu per part dels mitjans de comunicació?

De centres comercials, sobretot, especialment aquells on l'Església hi té interessos. Del Corte Inglés vaig rebre un no taxatiu per part de les altes esferes que els hi agrada anar a missa cada diumenge. Pel que fa als mitjans, tampoc he fet cap campanya a nivell editorial per anar enlloc. Ha sigut una cosa totalment artesanal. Però hi ha llocs on no m'entrevistarien mai per parlar d'aquest llibre, com Els Matins del TV3.

Per què Els Matins?

No ho sé, ho dic per dir-ne un a l'atzar. Sé que el llibre corria per allà, i segueix sent un tema tabú.

Tens constància d'algun seguidor teu amb creences religioses que s'hagi sentit ofès?

Alguna àvia que m'he trobat se'm va horroritzar. Però jo sempre dic que no es pot rajar d'un llibre fins que no l'has llegit. De fet, no conté blasfèmies de cap tipus.

Quantes hores treballes de mitjana al dia? Ho dic perquè entre Crackòvia, Polònia, Buenafuente i La Segona Hora no deus tenir gaire temps lliure.

Ara que treballo des de casa, unes 8 o 9 hores diàries, si es considera que escriure és treballar. Però és una feina portable, perquè puc treballar amb pijama, cosa que molta gent no pot fer.

Com t'ho combines?

La ràdio requereix una disciplina, perquè has de començar al matí, fer el programa d'una a dues... Al mateix temps, has de preparar idees pel Polònia i el Crackòvia, que aquí treballem a una setmana vista estant una mica al lloro de l'actualitat. Aquestes coses et fan parar una mica boig, amb la qual cosa sempre hi han retocs de guió d'última hora. El Crackòvia és més senzill, perquè gravem un parell de dies a la setmana, excepte quan hi ha partits del Barça el diumenge a les 9 del vespre.

El personatge de Joan Tardà a Polònia s'ha convertit en un referent polític per tu? Ho dic perquè és un home sense pèls a la llengua.

Sí, totalment. Ens va molt bé perquè a Espanya els hi agrada magnificar aquestes coses. A nosaltres ens va molt bé tenir un personatge que és vist com un monstre o un catalanista bàrbar.

Quin és el procés de treball per elaborar un guió pel Crackòvia o el Polònia?

Hi ha una reunió de guions on tothom va amb algunes idees relacionades amb l'actualitat. Sempre hem de tocar tots els partits polítics, perquè si no sempre tiraríem per una banda. Les idees que surten són filtrades pel Toni Soler, que les compra o no, i després hi ha el repartiment. A cadascú li toca una idea, que s'escriuren i es retoquen.

Com us afecten les ingerències exteriors? Hi ha gent que diu que caracteritzeu el Montilla com a massa ignorant.

A mi no m'afecta, perquè m'entra per una orella i em surt per l'altra. Però és cert que quan evolucionen els personatges, a vegades ens adonem que és massa burro. Amb el Guti, per exemple, vam adonar-nos que havíem creat un monstre que no s'assemblava en res al real.

Sense un bon guió, personatges com Andreu Buenafuente o Berto Romero farien gràcia?

L'Andreu fa molta gràcia, té un humor innat. El Berto escriu molt bé, i s'escriu ell mateix els seus guions. Això és el millor que pot tenir un humorista. Ara bé, si un guió és mínimament bo, qualsevol amb una mica de gràcia ho brodarà.

Viva helvétic manque pierda?

Sí, em va sortir de l'ànima. Quan estava rient de la derrota d'Espanya contra Suïssa, algú va dir “el conjunto helvético”. Em va sortir de l'ànima.

No et provoca contradiccions estar en contra d'una Selecció formada majoritàriament per jugadors catalans i del Barça?

Moltes. Si es digués combinat de seleccions autonòmiques, potser tindria més seguidors. Però no puc lluitar contra el sentiment d'horror que em provoca Espanya i tot el que representa. Veure aquella gent vestida de vermell cridant “Viva España” m'espanta. Per tant, no em puc sentir identificar de cap manera amb La Roja. L'any passat em provocava més contradiccions, però cada vegada ho tinc més clar: són un país estranger més.

Seria més fàcil donar-hi suport si no hi hagués aquesta exaltació nacionalista?

Totalment. Si fos una cosa que no tingués aquestes exaltacions nacionalistes, o si no sortís el Camacho dient que qui no s'identifiqui amb Espanya és un malalt... El malalt és ell, però bé. Sí, segurament. Si hi haguessin menys banderes i menys toros, seria més portable.

Veus a Catalunya disputant el Mundial de Futbol del 2014?

Estic emocionat amb el tema. Ho veig cada cop més aprop, i no sé si serà el 2014 o el 2018, però espero que sigui d'aquí quatre anys, perquè Oleguer encara podria jugar. Farem tot el possible per donar-hi suport.

Al teu compte de Twitter, no tens gaire manies a provocar polèmiques. Una de les més sonades va ser un suposat missatge de Sandro Rosell on anunciava que tenia fitxat a Higuaín.

Sí. Allò va ser una broma que va crear un caos terrible, perquè a ningú se li havia passat pel cap suplantar identitats. Vaig rebre un parell de correus de la gent de campanya del Sandro, que estaven indignadíssims. Però quan faig acudits de nazis o minusvàlids no passa res...

Diga'ns un títol per una pàgina de Facebook.

Núria Feliu per presidenta de la Generalitat. És genial aquesta dona.