Com comença el repte de col·laborar a Ona FM al programa Fora de Joc?

En una festa em van proposar que fes una cançó del Barça per setmana i ara ja no puc parar. S'ha de pensar que quan vam començar el Barça no guanyava res. Era la lliga del cubata, que li deia jo, l’any que el Ronaldinho, el Deco i companyia anaven sempre amb el cubata a la boca i per això vam perdre la lliga. I clar, ara que guanyem, no podem parar de fer cançons. És cert que per nosaltres és un esforç bastant dur, perquè és una cançó cada setmana des de fa dos anys i mig. Però mentre l’equip guanyi i faci l’esforç, nosaltres també el farem i tindrem les cançons, almenys mentre hi hagi el Pep d’entrenador.

Us fa por que us coneguin només pels vídeos de l' APM o pel Zona Zaping?

No ens ho plantegem. Ens és igual si ens coneixen per l’APM, pel Barça, per un concert o per una cançó que han sentit nostra a la ràdio. Avui en dia, si algú té interès en alguna cosa com que la informació és lliure i gratuïta, vas a Internet i amb un doble clic ja sap tota la nostra trajectòria i pot escoltar tot el que hem fet.

Com feu les lletres dels vídeos?

Normalment m’empapo bastant d’alguns programes esportius perquè m’agrada que la lletra sigui molt calenteta, que quan la gent la senti, es noti recent sortida del forn. Sempre ens agrada incorporar l’última noticia. I quan tinc la lletra feta, l’envio a TV3 perquè busquin imatges per fer el muntatge. Quadra molt perquè a la tele són molt bons i l’equip d’esports de TV3 són brutals. Crec que no hi ha cap televisió a Espanya que ho faci igual. No sé si és perquè estan contents perquè el Barça guanya i els ve més de gust treballar o què, però últimament fan uns muntatges que foten la pell de gallina

Preferiu fer cançons del Barça o de temes més polítics?

No ens importa. Qualsevol encàrrec que ens facin, si lògicament no està en contra del que nosaltres pensem, no tenim cap problema en fer-ho.

Sou seguidors de Vendelplà? De qui va ser la idea d’actuar a la festa final de la sèrie?

Sí, gairebé ni ens ho creiem. Mira, intentaré que el Monràs no em prengui la cartera i si em trobo el Ramiro li diré que em posi un JB amb cola. Anirem a Breda a passar-ho bé. Tenim la sort que cada cap de setmana tenim un concert i tampoc ens mengem molt l’olla. Si només tinguéssim aquest concert estaríem pensant tot el dia en el concert de Breda. Però no tenim temps de menjar-nos massa l’olla .

El concert davant 80.000 persones per celebrar els títols del Barça ha estat el millor concert?

En quan a sensacions és sens dubte el que més vam flipar. Potser hi ha hagut concerts que han estat millors. Per exemple, quan vam anar a la Sala Biquini i la vam omplir tot i ser la primera vegada que tocàvem a Barcelona. Però clar, tocar per 80.000 tios després d’haver guanyat la copa d’Europa...Això no ho oblidaré mai. Altres concerts potser es podran tornar a repetir, però aquest no l'oblidaré mai. Guanyar tots els títols, venir de guanyar la Copa, la Lliga i anar a tocar a la final de la Champions.. Buf, va ser brutal.

Serrat va dedicar una cançó a Kubala i ara vosaltres li’n dediqueu una a Messi. La veu fer amb projecció universal?

Aquesta cançó la vam fer quan no havíem guanyat ni la primera Champions de Rijkaard. El Messi tenia 19 anys i encara no havia guanyat res. I com que estava lesionat i tothom deia que es lesionava molt, vam pensar en fer una cançó per animar-lo. Nosaltres vèiem com jugava i pensàvem que si no es lesionava, ningú el podria parar. Vam tenir vista i molta punteria, perquè pensàvem que era bo, però no que seria el millor jugador del món de tots els temps, que és el que jo crec que és ara.

Quan vau començar us plantejàveu que una de les vostres cançons arribaria a ser el politò més famós d’Argentina?

Això tampoc ens ho esperàvem gens. Va sortir fins i tot a la portada del diari argentí Clarín, que és com La Vanguardia d’aquí. Increïble. Ens vam despertar un dia i teníem un missatge al correu d’un amic nostre argentí, que és del Vendrell, i ens va avisar. No sé d’on ho van treure perquè llavors no ens coneixia ningú. Un grup que no coneix ningú que surti a la porta del Clarín per haver fet una cançó és com un porro que no te’l pots fumar de cap manera. I ens van dir per anar a fer una gira de concerts. Però no la vam fer.

Heu pensat en fer un CD recopilatori amb les cançons del Barça que ja teniu fetes?

No, això és un divertimento. Ho fem perquè som del Barça, perquè no ho faríem per cap altre equip i perquè ens agrada. Les nostres cançons són el que més ens importa i el que més ens agrada. I sabem que hem de treballar per treure cançons nostres, que la música sigui pròpia.

Què en penseu de les eleccions del Barça i de les trifulgues pre-electorals?

Ens la suda. Està clar que el model s’ha de mantenir i que el futbol no s’ha de tocar. El Barça, ara mateix és el Pep Guardiola. Jo només espero que el candidat que entri faci que cada cop el Barça tingui més patrimoni, perquè és un equip amb un país darrere.

Sou socis? Anireu a votar?

No podem ser socis perquè no podem anar mai al camp. De petit jo anava al camp cada setmana, fins que vaig començar a dedicar-me al ràdio i no hi podia anar per la feina. Això sí, sempre que puc m’escapo al Camp. I si pot ser, quan és copa d’Europa.

De qui teniu o compraríeu la samarreta del Barça?

De Xavi. La de Messi també, però crec que s’ho mereix més el Xavi, perquè és valorar tota la seva trajectòria. No ha parat de millorar i ara està en un moment que t’hi cagues, en un moment molt dolç. I crec que no el valorem prou. Si el veiéssim jugar al Manchester, pagaríem el que fos per ell.

És veritat que el grup neix en un bar de Calafell després de varies copes?

 

Ens vam trobar dos amics que feia temps que no ens veiem en un bar de Calafell que es deia “La calma” i allà, entre copa i copa vam decidir començar a fer cançons de grups que ens agradaven. Llavors encara no sabíem si faríem o no un grup, però teníem ganes de tocar i ens ho passàvem bé tocant junts.

 

Com veu passar de les versions a cançons pròpies?

Vam tocar versions les primeres nits que vam anar al local. Després ja vam començar a fer cançons pròpies amb lletres que anàvem fent. Però quan fèiem concerts tocàvem les versions de les cançons que a nosaltres ens agradaria sentir en un concert: una del Sabina, una del Fito o de rock català. Fèiem versions perquè ens adonàvem que la gent no ens coneixia però que s'ho passaven pipa. En canvi, si tocàvem cançons nostres, desconnectaven. I mica en mica i a base de fer molts concerts i intercalar cançons pròpies amb versions, la gent ens ha anat coneixent.

Al final heu acabat tocant amb els grups que versionàveu al principi.

Hem tingut la sort de poder compartir escenari amb els grups de la nostra vida. Tot i que no són els concerts en què ens ho passem més bé. Nosaltres sempre ens ho passem millor en un poble de 1.000 habitants tocant nosaltres sols amb el grup local i un DJ, que anar a fer el teloner d'un grup amb molt nom. Perquè no som tan il·lusos com per pensar que aquelles 10.000 persones estan allà per nosaltres. Preferim actuar davant 300 persones però que hagin vingut per nosaltres.

En la primera vegada que heu participat en els premis Enderrock heu quedat quarts en la millor cançó, videoclip, directe i web i cinquens com a millor grup. El pronòstic per la següent edició pinta bé, no?

Ha estat increïble!I no sabem ben bé com pot ser que sempre som quarts. Algun amic mal intencionat ens dia que és perquè els tres primers llocs ja estan reservats, encara que jo no ho crec així. Però ens ha fet molta il·lusió, sobretot perquè és el vot popular el que ens ha col·locat aquí quan no teníem cap nominació i no es comptava amb nosaltres.

Qui és el nen dels ’80, nom de la cançó que ha estat premiada pels Enderrock?

Jo vaig fer la lletra i, per tant, seria jo. Encara que quan la vaig fer no tenia pensat fer una cançó nostàlgica. Simplement vaig començar a fer memòria de coses que m'agradaven quan era petit i quan me'n vaig adonar, vaig veure que estava fent una cançó sobre els nens que ara tenim entre 25 i 30 anys i que seguim sent uns nens, que ni han madurat ni tenen pensat fer-ho. Jo sóc així .Sempre que em llevo tinc les mateixes ganes de jugar de quan era petit i les mateixes ganes que em manin. Continuem sent nens.

El videoclip que ha guanyat és el que veu gravar amb 18 colles de diables a la platja de Calafell. La cançó explica què és un correfoc a una persona que no n’ha vist mai cap. És un crit en defensa de les festes del foc, en vistes de les normatives de la Unió Europea?

La cançó vol reflectir les sensacions que tens quan els timbals ja estan ressonant mentre la gent va entrant a la plaça. Però tampoc ens l’hem pres com una cançó reivindicativa per les noves normatives del foc. És més aviat un fet de normalitat, ja que ara mateix hi ha moltíssima gent que segueix la cultura del foc i hi ha colles gairebé a tot arreu. I ho cantem perquè ens agrada parlar de les coses bones que tenim aquí que nosaltres no valorem prou, com poden ser els castells, l’hoquei patins o el Barça de guardiola . Són coses que tenim aquí que fascina a tot el món i que nosaltres no valorem prou perquè estan dins de la nostra quotidianitat

Els CD’s es poden descarregar de manera gratuïta a la web, i si no els veneu a 1 o 2 euros.

Tenim clar que ningú pagarà per una cosa que pot aconseguir gratuïtament. Llavors, a partir del moment en què tu et pots descarregar la música que vols, queda fora de lògica que tu vulguis vendre el CD a 20 euros. Llavors nosaltres el que fem és esforçar-nos a treballar molt bé el directe i que l’espectacle sempre vagi canviant i millorant. No ens plantegem guanyar-nos la vida amb les cançons. El futur serà aquest segur i potser la gent pagarà una mica per la cançó de sortida com es fa a EEUU, però dubto molt que paguin 10 o 20 euros per un producte que és informació.

I l’any que ve, com pinta?

Bé, nosaltres seguirem fent concerts. L’últim serà el 6 de novembre i fins llavors gairebé tots els dissabtes tenim actuació. I els grups maduren quan poden fer una gira com la que vam fer nosaltres l’any passat. Quan poden fer 50 actuacions en un any, poden rodar el repertori, rodar-se com a persones i rodar les relacions entre els components. Per moltes hores que estiguis al local, aprens més en un concert que en 5 assajos. Nosaltres portàvem molts anys al local i no havíem après ni madurat tant com en aquest últim any.

 

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0