Quines són les principals preocupacions tenen els joves del Principat de Catalunya a dia d'avui?

Són similars a les de fa uns anys. En una situació de crisi que fa que el principal col·lectiu que engreixa les llistes de l'atur siguin els joves i els immigrants, és lògic que les preocupacions siguin les mateixes. Segurament, fa pocs anys, l'habitatge i el treball eren els principals maldecaps, i és lògic, perquè tot i que potser era precària, la gran majoria de joves tenia feina. Ara ha canviat la prioritat; quan la situació de precarietat laboral s'agreuja encara més, és normal que sigui la primera preocupació al nostre país.

Pel que fa a les mesures per sortir de la crisi, s'està parlant únicament de l'abaratiment de l'acomiadament; això no ajuda a la situació dels joves, perquè tenen uns contractes tan precaris que en molts casos no tenen acomiadament. El debat que les patronals estan posant sobre la taula és totalment estèril en aquest sentit.

Una de les eines que ha elaborat la Secretaria de Joventut per posar-hi fre és el Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Com es pot resumir en poques paraules, aquesta nova llei?

És el compromís de tots els agents d'un país amb la joventut. El qui, el què i el com hem de fer en polítiques de joventut a deu anys vista.

Quines mesures d'aquest pla incidiran d'una forma més directa en la millora de les condicions de vida dels joves?

Remarcarem aquells aspectes que el procés de consulta acabi indicant. No tenim cap projecte fet i posat en un calaix; hem fet un procés obert on han participat 10.000 joves que han fet 42.000 propostes. Aquestes propostes, un cop ordenades, seran el contingut dels eixos del nou pla. N'hi ha alguns que no variaran, com l'habitatge, el treball i la formació, que són els tres pilars indispensables per garantir l'emancipació de la gent jove. Hi haurà, però, un àmbit de cultura, de sexualitat... Aquesta Secretaria no fa polítiques de participació d'aparador, sinó que ho fem de veritat. Els joves veuran reflectides les seves aportacions, perquè si no estaríem enganyant a la gent jove. Ells són qui han de decidir com ha de ser el futur de les polítiques de joventut d'aquest país.

Una de les principals característiques del Pla Nacional de Joventut de Catalunya és la campanya Volem Decidir que s'ha fet a través de la xarxa. Quina valoració feu d'aquest model de participació ciutadana en l'elaboració d'aquesta llei i quines idees han arribat?

Com ja deia, n'han arribat més de 42.000, entre la campanya Volem Decidir i els centenars de tallers que hem fet. Els joves s'interessen per la política, tal i com diuen els estudis, i per tant, si construïm un pla que marcarà la vida dels joves d'aquí al 2020, és lògic que els hi preguntem què volen. Ho hem volgut fer amb els joves associats i també amb els no associats. Hem intentar apropar-nos al ciutadà, canviant el llenguatge i comunicant-nos pels canals que ells utilitzen, és a dir, Internet. Jo la valoro positivament, perquè ens hem apropat als joves; l'objectiu era donar-los el dret a decidir. Ens queda molt camí a recórrer, per desenvolupar un model de comunicació amb la ciutadania. Ens hem de fer més transparents, canviar la manera de relacionar-nos amb el ciutadà.

Deu ser un fet simptomàtic que el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya tingui 1.200 admiradors a Facebook.

Sí. Ens hem intentat adaptar a tot arreu. A través del Carnet Jove, hem aconseguit ser un dels grups majoritaris a través de Facebook. Sovint se'ns acusa als polítics de no mirar més enllà de la punta del nas, i amb aquest pla estem construint un horitzó a deu anys vista. Som conscients que aquest any hi ha eleccions, i que hi pot haver un canvi de govern, però el nostre principal objectiu és la millora de les condicions de vida dels joves.

Un altre dels pilars de la Secretaria de Joventut és la lluita per facilitar l'emancipació juvenil. Quines actuacions s'han fet en aquest sentit?

A dia d'avui, estem treballant en tres àmbits claus: la formació, la qualitat de l'ocupació i el procés d'emancipació. Començant per aquest últim, veiem com el desplegament de moltes polítiques d'aquest Govern en l'àmbit de l'habitatge està comportant una sèrie d'ajuts per a la gent jove: pisos de protecció oficial, ajuts al lloguer... El tema de l'habitatge és la part final d'un procés, on hi pots accedir si hi ha una qualitat en la formació i l'ocupació. En aquest sentit, la clau de volta és la formació. Ara, els joves estan aguantant millor els llocs de feina perquè estan més ben preparats. La clau està en captar tota la gent que va abandonar els estudis obligatoris i tornar-los a enganxar a l'educació.

Pel que fa a l'habitatge, hem creat també una xarxa d'habitatge jove al 100% del territori. Ens queda, però, un repte que és la formació. Ara mateix, estem per sobre de la mitjana europea en estudiants universitaris, però tenim una mancança en el grau mitjà. Si tenim uns joves ben formats, aconseguirem reduir les taxes d'atur.

És cert que hagi decaigut l'interès dels joves envers la política? En les diferents onades de consultes, per exemple, el sector de 16 a 18 anys és un dels que ha acudit menys a les urnes.

És cert que hagi decaigut l'interès dels adults per la política? En un moment com el que estem passant, segurament sí. Ens hauríem de preguntar de qui és culpa. La frustració de les esperances d'un poble de millorar el seu grau d'autogovern o les seves fites a nivell econòmic, ha provocat que els ciutadans es sentin frustrats. Al mateix temps, reforça la tesi que la única sortida és marxar de casa el veí. Segurament, no hi ha interès per la política entesa com a partits polítics, però sí que n'hi ha entesa com els assumptes que ens afecten. No accepto que es focalitzi en els joves el poc interès en la política.

Els joves necessiten una societat que els hi doni oportunitats, i nosaltres estem començant a posar algunes propostes sobre la taula. Per exemple, volem plantejar la proposta d'exercir el dret a vot a partir dels 16 anys. Algú dirà que això es demagògia, però si als 16 anys una persona ja té tots els drets laborals, també ha de tenir el dret a vot. Això pretén aconseguir, a mig i llarg termini, una major implicació dels joves en política. Està comprovat que si dones abans el dret a vot als joves, provoca que s'impliquin abans en la política. D'entrada, provocaria un augment de l'abstenció, però serien conscients de la seva condició de ciutadans, i s'incorporarien abans en l'exercici dels processos democràtics. Em semblen molt positives algunes accions com el procés de reforma de la Diagonal o les onades de consultes sobre la independència.

Com valores la unió de les principals organitzacions juvenils del país, que han creat fa poc Jove Decideix, una nova plataforma unitària que vol demanar el Sí a les consultes sobre la independència?

És un pas positiu per avançar cap a una veritable democràcia. Un poble que no pot organitzar un referèndum per decidir el seu futur, això no és democràcia. El resultat d'una consulta és important (jo vull que surti Sí), però, ara mateix, el debat no és aquest. El problema rau en que ni tan sols el podem plantejar. Jo estaria encantat de fer-ho i que sortís no. La democràcia és consultar el poble i saber acceptar els resultats. Encara ens queda molt camí per recórrer en qualitat democràtica.

En les consultes sobiranistes, el fet que s'hagi obert el vot a partir dels 16 anys ha provocat una major abstenció de la franja de 16 a 18. A què ho atribueixes?

Passaria el mateix si tingués validesa. Imaginem que aconseguim canviar la legislació per fer que els majors de 16 anys tinguin dret a vot. El primer que passaria és que augmentaria l'abstenció, però si aquests joves que no van a votar als 16, possiblement als 20 ja haurien adquirit consciència sobre la necessitat d'anar a les urnes. Entrarien en la dinàmica de processos democràtics abans que si es retarda l'edat de vot.